Una Diada polièdrica

La millor manera de combatre les tergiversacions dels mitjans de comunicació respecte la Diada és caminar pels carrers i copsar en primera persona l'ambient que s'hi respira. Entre la propaganda unionista i la secessionista, es fa difícil fer-se una idea clara de què està passant realment a Catalunya. Aquests són quatre retalls de les múltiples "diades" que, com milions de ciutadans, vaig viure el passat onze de setembre. N'hi podria haver moltes més.

 

A la tradicional ofrena floral al monument de Rafael de Casanova s'hi distingia el conegut signe de prohibició de les estisores, com a reivindicació de l'aturada de les polítiques d'austeritat. Una de les flagrants contradiccions de CiU i Esquerra és que reclamen la independència per millorar la nostra situació econòmica -entre altres qüestions- però no els tremola la mà en recolzar les receptes neoliberals més salvatges, les quals ens enfonsen miserablement en el llot de la pobresa.

 

Una altra gran polèmica ha estat motivada per l'aberrant prohibició de la presentació de la novel·la Victus d'Albert Sánchez Piñol a l'Institut Cervantes d'Utrecht, per falsejar suposadament la història. Els actes del Tricentanari tampoc han estat exempts de crítiques, en el sentit de mostrar una visió massa maniquea i romàntica del passat. No estaria malament recórrer a les llibreries per a formar-se un criteri més acurat al respecte; una bona opció podria ser el treball d'Albert García Espuche, Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714 (Empúries, 2014) que es podia trobar a la fira del llibre en català, a la plaça de la Catedral. 

 

Andalusos, bascos, asturians o gallecs, tant si eren partidaris de la secessió com si només es solidaritzaven amb la necessitat de votar, caminaven i conversaven tranquil·lament pels carrers, en un clima de germanor, festiu i combatiu alhora. També hi havia persones d'altres racons del món, com un grup de bolivians de Santa Cruz de la Sierra, que van participar igualment en els actes de la Diada. 

 

Una escena ben típica la protagonitzaven els venedors ambulants, els quals, de la mateixa manera que reparteixen paraigües quan plou, van veure l'oportunitat de fer l'agost, tot venent estelades. En una hipotètica Catalunya independent, es farà alguna cosa perquè les persones d'origen immigrat no es vegin eternament abocades a la perifèria?

A la zona del Born, l'ambient era més visiblement d'esquerres. Entre els grups marxistes, existeix un notable escepticisme pel que fa al procés d'autodeterminació i s'adverteix dels perills que pot comportar que els partits majoritaris "segrestin" el camí cap a la plena sobirania: per un costat, el poden alentir i, per l'altre, oblidar completament les reivindicacions de la lluita de classes. 

 

A diferència d'Alex Salmond, en un acte a prop de Santa Maria del Mar, pocs dies abans del seu referèndum, un grup d'escocesos es va solidaritzar clarament amb el procés català. També hi va haver lloc per al recordatori de les víctimes represaliades políticament o agredides brutalment per defensar la causa independentista. Un dels casos més coneguts el tenim en el jove valencià Guillem Agulló, assassinat a mans de feixistes, l'any 1993. 

 

A l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) li han plogut moltes crítiques (gestió opaca dels comptes, manca de democràcia interna, excessiva dependència dels partits, defensa d'un perfil conservador, etcètera). És cabdal tenir en compte totes aquestes objeccions i no deixar-se arrossegar per una falsa idealització del col·lectiu però també cal admetre la seva enorme capacitat organitzativa, que ratlla la perfecció. El seu missatge és simple i aconsegueix un ampli consens social; aquí deu raure també una part del seu èxit.

Viure la formació de la V a Gran Via va ser un moment de grandíssima emoció compartida. Uns dies després, encara estic surant en una mena de núvol. L'impacte mediàtic, a nivell internacional, és indiscutible. Estaran a l'alçada de les circumstàncies, els nostres suposats representants polítics?

De dalt a baix: 1.-Una enginyosa pancarta sobre les mentides de Mariano Rajoy. 2.- El monument de Rafael de Casanova 3.- Un home es fotografia al costat d'un dels protagonistes del setge de 1714  4.- Independentistes bascos amb ikurrinas i banderes demanant l'acostament dels euskal presoak 5.- Un grup de bolivians de Santa Cruz de la Sierra es prepara per l'ofrena floral  6.-Un venedor ambulant aprofita una estructura a la plaça de la Catedral per vendre estelades 7.-Al passeig del Born, una pancarta crida a la desobediència i a la convocatòria del referèndum 8.- Un acte, davant de l'església de Santa Maria del Mar, expressa l'agermanament del procés català amb l'escocès 9.-Una riuada de samarretes grogues i vermelles es prepara per a la V convocada per l'ANC 9.- Uns minuts abans de les 17.14h uns castellers animen l'ambient entre Gran Via i Passeig de Gràcia. Fotos: Clara Esquena.