L'home que adorava Zuckerberg

El creador de Facebook durant la seva intervenció al MWC14, a Barcelona. Imatge: EFE.

Era esperable que el joveníssim pare de Facebook aixequés una monumental expectació al Mobile World Congress, sobretot després de l’oportuna jugada que ha suposat l’adquisició de WhatsApp. A banda de Felip de Borbó, que dormitava a primera fila, la resta de “privilegiats” assistents a la ponència han despertat l’enveja dels centenars de persones que es van perdre l’experiència vital de tenir-lo al davant, de cos present. Imagino que deu ser una cosa així com si els amants de les armes haguessin tingut l’oportunitat de veure Charlton Heston a Barcelona i ara poguessin explicar-ho als seus néts, plens d’orgull i de nostàlgia bèl·lica. Cal dir que la veneració ha arribat a cotes malaltisses a la ciutat de Girona. D’ençà que Mark Zuckerberg i Priscilla Chan van posar-hi els seu milionaris peus, s’ha desfermat un deliri que encara no m’explico.

La premsa va informar a primera plana –com si tingués cap mena d’interès periodístic-, que la parella va menjar-se uns “nachos” i uns “nuggets” en una terrassa, davant de l’església de Sant Fèlix. L’hotel que els va hostatjar, per la seva banda, ha vist augmentar de forma inesperada el nombre de reserves, de part de clients que demanen per dormir exactament a la mateixa habitació on ho va fer el geni de les xarxes socials. Alguns sol·licitants han arribat a preguntar si era possible fer-ne servir les mateixes sabatilles, a la qual cosa els han respòs que no, perquè són d’un sol ús i ja les han llançades –si les haguessin conservat, potser ara tindrien la gallina dels ous d’or-. El raonament que ha esgrimit un dels fervents admiradors ha estat que, segons la seva opinió, la misèria porta pobresa, mentre que la riquesa crida els calés. O sigui, que l’home deu esperar que li plogui algun bitllet de cinc-cents, mentre jeu al llit on va reposar Zuckerberg.

Darrere de l’aparença de xaval humil, vestit amb modestes dessuadores, s’hi amaga un bon tauró dels negocis, els ullals del qual no tenen res a envejar als dels magnats més veterans. No ho dic pel polèmic retrat que va fer-ne David Fincher, a The Social Network (2010), sinó per l’estreta col·laboració mantinguda amb l’Agència Nacional de Seguretat nord-americana, que el va retribuir generosament per espiar de forma massiva els usuaris. Abans que Edward Snowden cantés, Julian Assange ja havia advertit que les persones que obrien perfils a la xarxa social més famosa del món, oferien les dades en safata de plata als serveis secrets dels Estats Units. A banda d’aquesta pràctica vomitiva, l’empresa de Zuckerberg també s’ha caracteritzat per tancar pàgines al més pur estil dictatorial, sense donar cap mena d’explicació al respecte. Però els seus fans no es donen pas per al·ludits.

 A diferència d’èpoques passades, avui ni tan sols és necessària la coacció per mantenir la vigilància, perquè la seducció del consum i la necessitat de sortir de l’anonimat, en un món devastat per la cobdícia de les grans corporacions, provoquen que ens avinguem gustosament a mantenir l’autocontrol. Atrapats pels indiscutibles avantatges de les xarxes, hem esdevingut els nostres propis policies. No calen guàrdies uniformats, agents secrets ni tampoc espies amb garbardina. Facebook forma part d’un sofisticat complex “militar-consumista-mediàtic-tecnològic” que ens esclafa com escarabats però, malgrat tot, besem els peus de l’amo. Al senyor que es vol posar les seves sabatilles li podríem recordar que d’altres magnífics esdeveniments han tingut lloc al país, durant el Mobile World Congress.

 Afortunadament, els “miserables” han donat sobrades mostres de dignitat ciutadana. S’han fet sentir sonores manifestacions per frenar la pujada del transport públic i les mobilitzacions estudiantils per evitar la desvergonyida privatització de l’ensenyament, han escalfat motors de cara al mes de març. També s’ha produït la segona marxa contra l’atur i la precarietat, que va recórrer diversos municipis del Baix Llobregat i va culminar a la capital catalana. No dubto pas que una fira de mòbils millori l’economia puntualment però, sense una cursa de fons, mai no sortirem d’aquest forat putrefacte. Per descomptat, no vindrà cap magnat sociòpata a solucionar-nos la papereta amb la seva vareta màgica. Bàsicament, perquè de la nostra desgràcia, ell en farà el seu negoci. Espero que algun dia s’acabi aquesta febre depriment i ens caigui la bena dels ulls. Bon vent i barca nova, Mark Zuckerberg!