La tècnica dels llimacs


Aquesta imatge apareix avui a la portada de La Gaceta. Montilla se traga el sapo de las catalanas, en referència als mals resultats que li auguren els sondejos


Vet aquí un consell pels visitants d'aquest modest blog, que comparteixin el mateix vici recalcitrant que una servidora. Clarice Lispector sostenia que l'escriptura és una maledicció que salva. Hi estic d'acord però això seria tema per un altre post i no és qüestió d'anar-se'n per les branques. Al gra (tot i que segurament no us descobriré res de nou). Hi ha dies ens els quals la inspiració arriba com una bella música celestial, el text surt gairebé sol. Només cal una petita empenta. Estàs tan carregada d'experiències que treure-les és una necessitat i per tant no es requereix un esforç extraordinari. Ans al contrari, les paraules són un bàlsam redemptor, un flux benigne que brolla alegrement. Però també n'hi ha d'altres -no són pocs, precisament- en els quals sents el teu cervell com un tros de suro impertorbable i juraries que no en podrà sortir res mitjanament llegible, per més que t'hi esforcis. En aquestes jornades infaustes, és recomanable el mètode de l'escriptura reactiva -terme que acabo d'encunyar ara mateix-. Consisteix en visitar indrets digitals ens els quals s'hi expressin opinions absolutament contràries a les teves. L'efecte rebot activa algun engranatge mental, decidit a teclejar sense parar. Personalment, trobo una font d'inspiració gairebé assegurada en els diaris de la ben anomenada 'caverna'. La Gaceta és un dels meus favorits. Bé, també cal aconsellar la prudència d'administrar el recurs en la seva justa mesura perquè correm el risc de sofrir una intoxicació aguda i llavors es faria bona aquella dita, que assegura que és pitjor el remei que la malaltia. La portada de l'esmentat rotatiu, mostra avui la imatge del president Montilla menjant verdura, acompanyada d'un d'aquells enunciats biliosos, que tant els exciten. Montilla se traga el sapo de las catalanas. La frase m'ha fet recordar immediatament un consell terapèutic que ha expressat Artur Mas en diverses ocasions, durant aquesta tournée mediàtica, tan espurnejant i festívola que ha estat la precampanya. El líder nacionalista ha assegurat que l'exercici de la política requereix un estómac especialment apte per a digerir gran quantitat de situacions que no són gens agradables. Per aquest motiu, s'imagina que a la tauleta de nit hi té una capsa, amb uns quants llimacs, que s'ha d'empassar diligentment abans d'anar a dormir. Caldrà que la tingui ben a punt, perquè a partir d'ara em temo que la necessitarà...



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia