Un blog sobre psicologia i actualitat

  Imatge extreta de Google En el darrer article, mirava de subratllar la repercussió que té la política d’austeritat sobre la salut mental dels ciutadans i la manca de recursos que patim els psicòlegs, metges i psiquiatres, a l’hora d’afrontar la dolorosa situació. En comptes d’avançar de forma constructiva, les mesures desplegades pel Govern ens fan pensar que es repeteix la tràgica Història d’altres països dessagnats pel neoliberalisme. Enfront del depriment panorama, la il·lusió de progrés s’esvaeix com un núvol estival, que s’esfilagarsa en un cel ben blau. El temps s’escola riu avall, mentre les muntanyes de runa no paren de créixer davant nostre. Ens ho mirem amb els ulls esbatanats i la boca oberta, com ho faria l’ Angelus Novus de Paul Klee, a la inspirada al·legoria del gran Walter Benjamin. Em semblen igualment preocupants les notícies sobre la laxitud legal que imperarà a Eurovegas i Barcelona World. També les informacions relatives a l’addicció als jocs...

Una manifestació de la marea blanca , a Madrid. Imatge: 20minutos.es. Em bull la sang quan escolto que un eminent psicòleg assegura que la crisi econòmica no ha de provocar necessàriament cap trastorn entre els joves. Ben al contrari, opina, atès que la situació actual pot ajudar-los a bregar amb els problemes de la vida. Tan acostumats com estaven als plaers del consum, ara es troben confrontats amb les penúries financeres. Mira que bé, encara ho haurem de celebrar. Certs catedràtics em recorden Michel de Montaigne, permanentment aïllat en una torre, on hi escrivia màximes a les parets i tenia els llibres com a única companyia. La diferència rau en el fet que l’intel·lectual francès va sentir la necessitat d’iniciar una nova singladura, més oberta a l’acció, en un món que es convulsionava al seu voltant. Recordo com Stefan Zweig en narrava les peripècies , en el breu retrat que va fer-ne abans de suïcidar-se i posar punt i final a una fecunda existència. Podeu pensar que ...

Un grup de persones estafades per la banca es concentra cada dimarts, a les 18h, davant de la Borsa de Barcelona. Culminen les seves accions de protesta amb les ja clàssiques empaperades a les entitats bancàries. I amenacen amb tornar: "la próxima visita será con dinamita ". Amb petards i altres consignes, "la banca roba y el gobierno colabora", criden l'atenció dels vianants. El passat dimarts, vaig ser testimoni accidental de la seva impotència i indignació. Fotos: Clara Esquena.  Una història de tantes. És una senyora de vuitanta anys -sí, vuitanta-, que acompanya la manifestació d'unes dues-centes persones que circula Passeig de Gràcia avall, camí de la sucursal de Bankia de Plaça Catalunya. Reparteix fulls informatius i transmet la dramàtica situació del col·lectiu que protesta, a tothom que l'hi pregunta. Com a espectadora esfereïda, a aquestes alçades del partit, encara em pregunto si els meus ulls no em traeixen perquè l'e...

    Alguns estudis suggereixen que els homes no experimenten excitació quan adopten conductes masclistes en el sexe. Segons alguns experts, la satisfacció podria trobar-se en el reforçament social. Imatge: EFE.  Mentre viatjava en tren cap a l'aeroport, camí del Congrés de Santiago, llegia una notícia al Diari de Girona , que recollia els resultats d'un estudi elaborat per l'Institut Català de Recerca i Ciències Socials de la Universitat de Perpinyà, que evidencia l'impacte de la prostitució, a una banda i l'altra de la frontera. Malauradament, aquesta xacra s'ha instal·lat a municipis com la Jonquera, tot originant nombroses molèsties als veïns. Val a dir que les incursions desbocades als bordells se sumen al tràfic de drogues, per la qual cosa s'incrementa la sensació d'inseguretat a la zona. Clubs com el Dallas o el Paradise han esdevingut un pol d'atracció turística per als joves francesos, que hi acudeixen per a satisfer una mena de ri...

Demà marxo a Santiago de Compostel·la, a un Congrés de Psicologia Clínica , en el qual hi donaré una comunicació oral. Per aquest motiu, trigaré més del que és habitual a actualitzar el blog. El món canvia a un ritme vertiginós i els psicòlegs també provem d'adaptarnos-hi. El programa científic és interessantíssim; espero que properament podré fer-ne alguna reflexió. Ata pronto estimábeis lectores.

  Oriol Pujol, Anna Vidal i Marta Ferrussola. Imatge: empresuchas.com Hi ha pel·lícules que tens la impressió d'haver vist unes quantes vegades. Aquest país funciona així, com un malson repetitiu del qual no pots escapar. La dona de l'Oriol Pujol, Anna Vidal, ha admès recentment davant del jutge del TSJC que va cobrar 200.000 euros d'una empresa d'assessoria d'un dels imputats en el cas de les ITV, malgrat que va desvincular-se -com no podia ser d'altra manera-, de la trama de corrupció en la qual suposadament està implicat el fill del Molt Honorable -màrtir etern, castigat pel franquisme, segons un costós reportatge de TV3-. És ben fàcil, com deia, que aquesta notícia ens condueixi a recordar altres situacions similars, en les quals la cònjuge del presumpte es veu esquitxada per la porqueria del company de llit, amb el qual també es comparteix la descendència. Em criden poderosament l'atenció aquestes esposes sofertes , enfangades en els embo...

 Foto: EP Per més que hom s'esforci en veure el got mig ple, el capitalisme i la corrupció made in Spain tenen les seves pròpies regles del joc i mai no les hauríem d'oblidar. Alguns dies, foscos i desesperançats, creus que no hi ha cap manera possible de desfer-se d'aquest monstre insaciable i sanguinari, perquè darrere de cada moviment cap endavant i ha alguna mà mòrbida que mou els fils des de la rebotiga per tal d'impedir l'avenç. Per damunt del malvat més pèrfid, hi ha un personatge encara pitjor, tan distanciat de les misèries que causa que aquestes resulten, per a la seva consciència, més inofensives que la picada d'un mosquit. Tal com succeïa a la pel·lícula del mestre japonès Akira Kurosawa , els canalles dormen en pau. Si algun ingenu esperava que les calamitats provocades per Miguel Blesa tindrien alguna conseqüència, s'equivocava de mig a mig. No esdevindrem ni el pàl·lid reflex de l'imperfecte procés islandès. Els Millets, els Bárcen...