Un blog sobre psicologia i actualitat

  Una jove es fa una selfie davant del camp de concentració d'Auschwitz. Foto extreta d' ABC News . Arran del genocidi a Gaza, milers de persones arreu del món es formulen la mateixa pregunta: com és possible que es repeteixi la història? Si els israelians conserven la memòria de la Xoà (més coneguda per nosaltres com a Holocaust) per què permeten la massacre dels palestins? És que no han après res del passat? La resposta seria que sí que s'ha produït un aprenentatge, però no pas en la direcció esperada.  Val a dir que dins la comunitat jueva s'han alçat veus esfereïdes davant del que està succeint a la Franja de Gaza. Hem vist persones jueves de totes les edats en manifestacions, xarxes socials i mitjans de comunicació expressant-se de manera inequívoca en contra de la política genocida de l'Estat d'Israel. "No en el meu nom" és una proclama coneguda des de fa dècades i que ara ressona amb més força que mai. Desitgen que no deixin de denunciar-se les...

  Fa unes setmanes vaig veure a TV3 la pel·lícula de Dani de la Orden "Casa en flames" -vaig tard, ja ho sé. L'Emma Vilarasau broda el paper de la Montse, una mare que faria el que fos per conservar l'atenció de la seva família, un comportament que, a mesura que avança la trama, anem comprenent millor i amb el qual moltes dones, d'una manera o altra, s'han identificat. L'acció no s'atura i els diàlegs, carregats de mala bava, et mantenen en permenent tensió i atenta a la pantalla (malgrat els inadmissibles talls publicitaris de la nostra ). Sense fer cap espòiler, explicaré que el fill de la Montse, en David -interpretat amb molta gràcia per l'Enric Auquer-, es queixa de manera infantil a la mare que la seva nòvia li ha etzibat que és un tòxic. Ella li treu tota la importància responent-li que ara està de moda aquesta expressió i que "tothom és tòxic". Si bé és cert que en David és un noi sobreprotegit, que es mereixeria un bon bany de re...