Trastorn bipolar tipus II

Segons la Revista People, Catherine Zeta Jones ha sol·licitat tractament psiquiàtric perquè pateix Trastorn bipolar tipus II

La bíblia dels famosos ho ha anunciat i ja és una notícia worldwide. Si entrem a Google el terme psiquiàtric Trastorn bipolar tipus II, la imatge de l'actriu gal·lesa apareix en primera plana. Aquesta és una de les nombroses vies a través de les quals es difonen els diferents símptomes que caracteritzen les patologies psiquiàtriques i els seus possibles tractaments. Les celebrities han estat sempre una bona plataforma publicitària, al servei dels titans de la droga. Ens podrien informar també de les martingales ocultes de la indústria farmacèutica: les expeditives agències de comunicació, l'escriptura científica fantasma, les dificultats metodològiques que sorgeixen a l'hora de sustentar les bases biològiques dels trastorns mentals o els nombrosos efectes secundaris, tan perniciosos com silenciats. Però no.

Tot caminant pel centre de Barcelona, ahir descobria estupefacta com Kate Moss anunciava un pintallavis sota el lema Dior addict. En comptes d'allunyar-la dels flaixos, la seva coneguda dependència a la cocaïna és aprofitada com a reclam. Qualsevol estratègia és vàlida. Confesso que ja no sé si sóc exagerada, perquè veig que ningú del meu voltant se sorprèn. Em sembla una barbaritat plantejar una addicció en termes de glamur cosmètic, per més que els defensors a ultrança de la llibertat em vulguin convèncer del contrari. Sóc fermament partidària d'establir uns límits raonables. Recordem el paper que van tenir les dives de Hollywood en l'extensió del consum de tabac entre les dones. Curiosament, ara s'ha girat la truita i això d'empassar-se fum ja no és tan cool. Ha esdevingut una monstruositat intolerable. Coses del mercat. En l'afer que avui ens ocupa, ha de quedar ben clar que les pujades i baixades brusques de l'estat d'ànim són una malaltia. Per què no es poden entendre com una reacció natural, davant les dureses de la vida? O una tendència genètica, que demana una pedagogia concreta? Punt número u. En segon lloc, tal i com va succeir amb el Prozac o el Tranxilium, grans invents de la història de la humanitat, és imprescindible que el món entengui que l'eufòria desmesurada i la malenconia requereixen intervenció farmacològica. En el cas de Zeta Jones, apunten que l'estrès derivat de conviure amb el càncer de la parella pot haver estat un factor desencadenant. També que d'aquí no res estarà forta com un toro, per tornar a treballar. El tractament ha estat oli en un llum, com podem veure. Per posar una mica de color, coronaré el missatge d'avui amb un toc d'esperança. Si tenim en compte les retallades que patim a casa nostra, executades amb unes enormes estisores de podar, hem d'estar agraïts a aquestes campanyes nord-americanes. Sense voluntat per a generar recursos educatius, culturals o psicoterapèutics, no ens quedarà altre remei que recórrer a la química. Com que no podem canviar la realitat, és recomanable que tots plegats ens posem a dormir. Fins la propera recaiguda.