Sardines


Hi ha un camp de recerca molt interessant, que investiga la relació existent entre determinats aliments i la salut mental. El peix blau, per exemple, és un excel·lent antidepressiu. Llegint el mestre Josep Pla, he trobat una mostra del seu potencial terapèutic:

“¿Hi ha res més exquisit a la primavera que un plat de sardines a la brasa? Grosses, fresques, vives… En les escates tocades de foc, l’oli hi lluu d’una manera somorta i densa. En les escates blavisses, la llum hi fa petits punts rutilants, com un formigueig lluent. Hom pot menjar-ne moltes: una porta l’altra. En el meu organisme, aquesta alimentació produeix una segregació sentimental intensa. Les sardines em fan efusions de bondat, amor a la justícia, a la humanitat. I a la bellesa, és clar. Per fortuna, aquests sentiments tendeixen a l’abstracció, i això els dóna molta inocuïtat. Aquest fenomen és em mi tan objectiu que de vegades he pensat si els estats d’esponjament sentimental i poètic dels celtes no podrien provenir de la importància que en la seva alimentació tenen les sardines.”

Aigua de mar, pág 48.
Obra Completa. Volum 2.

Nota: El quadre és del pintor palafrugellenc, d'origen italià, Tano Pisano. Si mai us deixeu caure per Palafrugell us recomano que visiteu el seu Mural de la Pau, ubicat a l'interior de l'església de Sant Martí.

Comentaris

Clidice ha dit…
Totalment d'acord amb en Pla :) les sardines són una llaminadura per a mi :)
Anònim ha dit…
...i si s'han de fer d'una manera és a la brasa,
...i si hi ha un moment per menjar-les, és per sopar al vespre
...i si hi ha un lloc és a Arenys.
...i sempre en companyia i mai menjar-ne només una!

BON CAP DE SETMANA!
Clidice, Ramon, comparteixo amb vosaltres la passió per les sardines. Fresques i a la brasa. Res de llaunes. Bon cap de setmana per tots dos!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia