Maldat quotidiana

Algunes persones que em consulten són víctimes del que podem anomenar maldat quotidiana. Res de baralles ni brutals agressions; es tracta d’una hostilitat diària que queda soterrada per la rutina i que sovint passa completament desapercebuda. Que no ens n’adonem, no vol dir, ni molt menys, que no ens afecti. Tot el contrari. Els símptomes que provoquen les agressions psicològiques són ben vius i manifestos. Els malvats quotidians tenen un sisè sentit per tocar-nos el punt dèbil i fins i tot fer-nos creure que som nosaltres els trastocats. És per això que és tan necessari desenvolupar un receptor mental per a detectar maltractaments. D’aquesta manera, amb els ulls ben oberts, serà més difícil que ens puguin fer mal.

Una de les medicines que aplico en aquests casos és una frase atribuïda a Eleanor Roosevelt: Ningú pot fer-nos sentir inferiors sense el nostre consentiment. Aquesta mena de sentències, si s’utilitzen de manera benèvola, tenen la virtut de tocar el cor i fer-nos més conscients de la realitat que ens envolta. Per aquest motiu -amb més o menys encert- sempre n’escric alguna que acompanya el missatge, a la banda superior dreta del blog.
Tornant al tema dels assetjadors, us diria que ja s’hi poden esforçar, que si no en fem cas, no tindran cap mena d’influència sobre nosaltres. Prendre distància és un exercici més que saludable. Quan t’hi acostumes, fins i tot hi acabes trobant el gust. Si aquells que maltracten no es poden curar la mala bava, millor que es paguin una teràpia, que els afectats tenen altra feina i volen viure amb pau i tranquil·litat.