I si els agents també fossin víctimes?

La Guàrdia Civil va ser acomiadada a Valls de manera satírica, d'acord amb l'esperpèntica acció repressiva que varen protagonitzar al setmanari 'El Vallenc'. Els subscriptors, suports i seguidors de la publicació s'han multiplicat durant les darreres hores. Vídeo extret del compte de Youtube de Teresa G. 

Cada cop hi ha més persones indignades a Catalunya davant de la dificultat de celebrar l'esperat referèndum, que ha obtingut com a resposta un nou arsenal de mesures encaminades a inocular la por entre els ciutadans que tenim la gosadia de voler posar la papereta a dins de l'urna. Compte, que no són només independentistes aquells que protesten sinó també unionistes que desitgen exercir el seu dret a vot. Si a Escòcia no hi va haver problemes, ¿com és que aquí es criminalitza la participació ciutadana?

És àmpliament sabut que, després de la humiliació de l'Estatut, va créixer el nombre de partidaris de crear un nou estat. Ara, a través de multes, querelles, escorcolls i amenaces, es tira endavant una altra campanya impagable a favor del 'sí'. Cada cop queden menys arguments per quedar-se a una Espanya incapaç de trencar amb el règim col•lapsat del 78. Tal com ha recordat l'economista grec Yanis Varoufakis, el llegat franquista del Govern  del PP dificulta que es trobin vies democràtiques per resoldre aquest conflicte polític. El seu consell és que rebaixin la pressió, si realment desitgen que Catalunya no s'independitzi. Com que és un home intel•ligent, ja deu saber que les seves paraules seran menystingudes i trepitjades.

La reflexió de Varoufakis m'ha fet recordar la dramàtica crisi que es viu a la Guàrdia Civil, a causa de l'elevat nombre de suïcidis que es produeixen en aquest cos policial, el qual ha experimentat un repunt durant el 2017. ¿I si el director d''El Vallenc', Francesc Fàbregas, i els membres de la Benemèrita fossin víctimes, en el fons, de la mateixa xacra? No crec que als agents els resulti massa motivador el fet de perseguir periodistes o impressors, mentre els vertaders delinqüents resten tantes vegades impunes. Tampoc és precisament afalagador convertir-se en la riota d'un país, que et percep com un ninot a les mans d'un partit corrupte. ¿Quin sentit se li poden trobar a aquesta mena de 'missions' absurdes?

 Però no només cal tenir en compte l'esmentada instrumentalització barroera sinó que, tal com ha apuntat el sempre valent Luis Gonzalo Segura, la militarització del cos provoca que la tradició dictatorial també causi estralls entre els agents de la Guàrdia Civil. El tema de la deshumanització que pateixen és llarg i complex però recordem que els mateixos psicòlegs que els atenen formen part d'una rígida jerarquia, un fet que impedeix que la teràpia per abordar la ideació suïcida sigui realment efectiva, atesa la dificultat per transmetre, en un clima de confiança, els possibles abusos suportats. Ignoro si oferir-los clavells o roses és gaire eficaç per promoure el canvi però de segur que més d'un preferiria triar les flors, abans que les pistoles.