Misteriós assassinat a cal rector

Mossèn Reixach al seu domicili del Passeig Marítim de Blanes, escenari del crim. Foto d'arxiu del Diari de Girona.

Començarem per dir que mossèn Reixach és una patum. Quan una persona de la seva posició, amb una influència considerable en l'àmbit eclesial, mediàtic, educatiu i cultural del país, és present en l'escenari d'un crim, quelcom trontolla violentament en el cor de la societat catalana benpensant. Personalment, en aquests casos, em fa la impressió que els fonaments sobre els quals s’edifica l’estructura de les relacions humanes de poder reben una violenta sotragada. Per a tots aquells que no conegueu els fets: El dijous 5 de desembre, al voltant de les 19h, Eulogio Sol Lumalang, un home filipí de 44 anys, va irrompre al domicili del capellà de Riells i Viabrea per, presumptivament, matar-hi a ganivetades el jove brasiler de 22 anys que convivia amb ell, Odycleidson Kekeo Moraaes do Nascimiento. Val a dir que les versions que n’ofereixen els diaris difereixen considerablement. Hom diria que se n’han construït dues versions paral·leles –bàsicament pel que fa al mòbil de l’assassinat, si bé existeixen altres divergències-. La primera perspectiva podem qualificar-la de carnal i la segona, no sense un punt de malèvola ironia, la titllaríem de filantròpica.

A cop calent, rotatius com el Diari de Girona, ja es referien a una disputa passional, que hauria culminat amb el tràgic apunyalament. Al lloc web de la Cadena Ser, es llegeix explícitament que el suposat homicida ha estat acusat de matar el company sentimental de la seva exparella, que és sacerdot. Segons van informar ahir al programa Arucitys de 8tv, en aquest truculent “affaire” capellanesc, s’hi podria afegir el subministrament de substàncies tòxiques per part del mossèn -entre d’altres detalls escabrosos-. És a dir, segons es desprèn d’aquesta hipòtesi, l’influent religiós se situaria en un dels vèrtexs d'un triangle amorós d’allò més tèrbol. Malgrat que el rector presentava en societat Odycleidson com si fos un fillol adoptiu, aquest podria ser en realitat el seu company d’alcova. Reixach l’hauria conegut al Brasil, quan el jove encara era menor d’edat i actualment vivien sota el mateix sostre. Eulogio Sol, amb qui va contactar en un viatge a les Filipines, en qualitat d’examant, s’hauria engelosit de forma malaltissa fins al punt d’acabar amb la vida del seu “rival”. Aquesta és la visió, diguem-ne íntima del crim, que no superarien ni els escriptors de novel·la negra més agosarats del país.

Anem a revisar l’enfocament humanitari de la tragèdia, més en consonància amb l’esperit cristià del nostre protagonista. Els diaris Ara i El Punt/Avui -amb el qual col·labora assíduament Jaume Reixach-, han destacat sobretot l’ajuda incondicional que el clergue ha brindat al filipí, a qui coneix des de fa dues dècades. Amb la finalitat de treure’l de la pobresa, el rector va portar-lo a Catalunya i va trobar-li un treball en un càmping de Blanes. Recentment, però, l’Eulogio havia caigut en desgràcia, després que la seva dona el denunciés per maltractament. A causa de la seva progressiva deixadesa, el van acomiadar. Posteriorment, va denunciar els seus caps en un judici que perdé i va deixar-lo escurat. Amb tot, el bo del rector encara li oferia ajuda econòmica i un sofà on dormir, perquè era conscient de la seva situació. Sentia llàstima per ell. Amb tot, va alertar els Mossos que rondava massa per casa. En declaracions a la premsa, qualifica l’home que l’assetjava d’hermètic i racista; també en detalla la degradació que patia a nivell de salut mental. Fins i tot havia intentat escanyar-lo però ell mai no el va abandonar…

La nit del luctuós succés, en un estat que el mossèn qualifica d’“alienat”, l’etern protegit va entrar al seu domicili blanenc per darrera vegada. Va treure un ganivet d’una bossa blanca. Com que temia el que podia passar, en un altre rampell de pretesa generositat, Reixach explica que va marxar cuita-corrents, escales avall, a cercar ajuda en un bar de la cantonada. L’assistència va arribar tard: El cadàver d'Odycleidson confirmava que ja no hi havia cap solució. Tres punyalades van posar punt i final a la seva curta existència. El pis del capellà no va ser precintat i l’endemà ell mateix va entregar als Mossos la suposada arma del crim, que va localitzar en un armariet de la cuina. En el ganivet gairebé no hi havia restes de sang –malgrat el brot psicòtic, es veu que l’Eulogio hauria tingut la precaució de netejar-lo-. El presumpte agressor es troba ara a disposició judicial i ha començat a “cantar”. Per la seva banda, el sacerdot mira de superar la dramàtica pèrdua a través de l’escriptura i ha optat per seguir amb la seva rutina habitual. Al Bisbat de Girona encara no s’han pronunciat al respecte. De fet, aquest mateix dissabte va oficiar un casament a la seva parròquia. En el darrer article que li han publicat a El Punt/Avui reflexiona sobre la solidaritat. Ja ho sabeu, s’acosta Nadal i cal mantenir viva la flama de l’autèntica filantropia. Abstingueu-vos d’imitacions barates.