Aquest Nadal, regalem comunicació
Una imatge de l'exposició fotogràfica Incomunicados
Arran
del cas d’espionatge al restaurant “La Camarga” alguns
empresaris han declarat als mitjans que no volen parlar de temes
“delicats” a través del mòbil. S’estimen més deixar el
terminal a l’oficina i reunir-se en un parc, per estalviar-se el mal
tràngol de pensar que algú els està enregistrant la conversa. No
es tracta de cap deliri paranoide sinó d’una preocupació prou
raonable, atesos els incomptables informes encarregats a la famosa
agència “Método 3”. Em vaig imaginar l’escena i mentre m’hi
recreava me’n feia creus. En plena revolució digital, quan els
Iphone i les tauletes ho inunden tot, dos executius encorbatats es
trobaven per passejar a la Ciutadella, on hi discutien sobre si
pagarien tal o qual quantitat en A o en B. No havien pas decidit
desfer-se dels aparells per motius ideològics –les guerres pel
coltan del Congo els importen un rave i l’espiral frenètica del
consumisme, també- sinó per qüestions estrictament pràctiques i
d’interès individual.
Un
dels esculls amb els quals han topat les noves tecnologies és el
temor, cada cop més generalitzat, al control dictatorial. Tal com
ens ha ensenyat Edward Snowden, s’albira en l’horitzó la
implantació d’una mena d’estat totalitari digital. L’ombra del
temible “Gran Germà” orwellià plana per damunt dels nostres
caps i aquest horror ha generat una reticència gens menyspreable
vers les pantalles. Una altra de les preocupacions habituals és la
creixent incomunicació que, a parer de molts ciutadans, s’observa
en l’entorn circumdant. Algunes de les queixes que escolto amb
freqüència al consultori estan relacionades amb la quantitat de
temps que parelles, fills o amics, esmercen en respondre els
incomptables estímuls que els arriben del món virtual. Moltes
persones mostren preocupació pel fet que ja no es dialoga prou dins
de la nostra comunitat i consideren que, de mica en mica, es perden
habilitats per a la relació íntima, cara a cara. La xarxa és molt
més que un mitjà.
Tota
la parafernàlia digital configura la nostra manera de comunicar-nos
i ens empeny cap als vincles ràpids, de fàcil connexió i
desconnexió. No es tracta de negar els indiscutibles avantatges que
“Google” ha aportat a la nostra vida, sinó de reconèixer que
per aquestes eines també se’n paga un preu elevat, en forma de
superficialitat i escassa concentració. L’escriptor Nicholas Carr
(2011) explica que sent enyorança del cervell antic, aquell que
utilitzava en l’etapa analògica de la seva evolució personal.
S’adona que després d’haver passat unes quantes hores davant de
l’ordinador, té serioses dificultats per llegir una novel·la com
“Guerra i Pau”. Segur que molts de vosaltres també heu
experimentat aquests canvis, que tan bé s’expliquen quan s’apel·la
a les investigacions sobre plasticitat neuronal. Potser és una
bestiesa això que escric però penso que la desconnexió serà un
valor a l'alça, en els anys que vindran. Crec que és un bon regal
per aquestes festes, perquè comporta un estalvi de temps i diners,
alhora que ens retorna a dolços temps passats. Que passeu un bon
Nadal, ben a prop de tots els que estimeu.
Referència
- Carr, N. (2011). Superficiales ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes?. Madrid: Taurus.
Comentaris