Per què ens hem d'enganyar


Demà, Onze de Setembre. Alguns traurem la senyera al balcó. O l'estelada, tant se val. Cantarem els Segadors. Veurem desfilar trabucaires i aixecar castells. Ballarem sardanes. Els ànims estaran per terra, per què ens hem d'enganyar.
Recordo un Onze de Setembre a Barcelona. Gran manifestació d'Esquerra Republicana. Tots els pesos pesats hi van dir la seva. Esmolem ben bé les eines, només els faltava dir. Al cap de quatre dies es feia efectiu el pacte tripartit, contradient totes les exaltacions orals de la Diada.

Fa uns dies, llegia l'escriptora croata Dubravka Ugresic. Parlava de la identitat i de la integritat. Deia que, si havia d'escollir, es quedava amb la segona. Potser es tracta d'això.

Comentaris

Clidice ha dit…
Identitat i integritat poden ser un tot. El mal és quan, la mancança de la segona propicia la desaparició de la primera.

Jo, per si de cas, i vist que no demano res que no em pugui pertocar, em quedo amb la identitat. Si entre tots volem ser, cal que la integritat dels altres faci que sigui respectat.

BONA DIADA!
11 de setembre del 2009, a les 10:00
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Hola, Clidice, gràcies pel comentari. Em quedaré pensant en totes aquestes coses, que no tinc gaire clares. Només volia apuntar que les manifestacions identitàries em semblen buides si els nostres representants es venen per un plat de llenties a la primera de canvi. Fins aviat.
12 de setembre del 2009, a les 11:52
Miquel Saumell ha dit…
Clara i Clidice,
Tot i que jo no tinc tan clar com vosaltres que identitat i integritat siguin excloents, molt em temo que la senyora Ugresic mai es dedicarà a la política.
12 de setembre del 2009, a les 12:58
Anònim ha dit…
Feliç dia 11 de setembre
12 de setembre del 2009, a les 17:29
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Hola, Miquel, jo tampoc crec que identitat i integritat siguin excloents, simplement penso que moltes vegades s'utilitzen les qüestions identitàries per manipular l'electorat o, el que és pitjor, fomentar l'odi entre els pobles. En la seva vessant positiva, són un element de cohesió, és clar, sempre que hi hagi respecte i toleràcia.

Sergi, espero que tinguessis bona Diada.
13 de setembre del 2009, a les 12:33
Marta ha dit…
Crec que els nostres representants actuals no són els que el poble va decidir a les urnes. Estic d'acord amb la manipulació de l'electorat, per tant, crec que ha arribat el moment de fer "bullir l'olla" i no simplement identitària, sino de que vegin que a la gent no ens fan "combregar amb rodes de molí". L'odi entre els pobles sempre és polític, i això s'ha de evitar amb respecte i tolerància, com diu la Clara.
13 de setembre del 2009, a les 17:20
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Marta, gràcies per comentar, no afegeixo res més perquè estic totalment d'acord amb el que dius. Fins la propera.
13 de setembre del 2009, a les 18:24
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació