Respecte i silenci


Un senzill homenatge, improvisat, a les víctimes de l'atemptat de Barcelona, en un carrer de Platja d'Aro, ahir a la tarda. Foto: Clara Esquena.


Aquesta és la mena de missatges que no voldria haver d'escriure mai. El dolor i la incertesa m'embolcallen, com si d'ençà del dijous haguéssim despertat en un nou context pel qual ningú no ens havia preparat. Sabíem que podia passar però volíem creure que era evitable. Em costa de trobar les paraules: em semblen fútils davant de la destrucció i l'horror que assoten el món d'avui. 

És clar que tenim por però haurem d'aprendre a conviure-hi, amb perseverança, sense caure en els paranys que trobarem pel camí. El terrorisme gihadista a Catalunya ha deixat víctimes que ja no podran llevar-se pel matí. I persones estimades, desolades per la pèrdua. Romanguem al seu costat, amb respecte i en silenci.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia