Tothom parla d'Amparo Baró (i jo també)


[Amparo Baró, dedicada als seus exercicis intel·lectuals]


D'ençà que he posat el peu a terra, de bon matí, que sento parlar d'Amparo Baró. S'ha originat un rebombori de ca l'ample perquè la senyora ha dit que els catalans som no sé què. La cançoneta de sempre. ¿No n'hi ha prou amb la fòbia que es promou fora de Catalunya? ¿Per què li donem veu, a la desinformada actriu? ¿Hem de muntar un xou cada vegada que algú escup bilis per la boqueta?

Quan anava a l'escola, fa molts anys, em van ensenyar que si algú malparlava de mi el millor que podia fer era evitar seguir-li el joc. D'altra manera, estava alimentant la seva dèria: diguem-li enveja, desconeixement o el que volgueu. Val a dir que no sempre he seguit aquest consell però, quan ho he fet, tampoc m'ha anat tan malament. ¿I si optéssim per la indiferència, d'una vegada per totes?


Comentaris

Clidice ha dit…
la indiferència és la millor postura cap aquelles persones que l'únic que pretenen és fer mal o créixer a les teves espatlles. Què hi ha molt necessitat en aquest món i encara sou pocs els del ram, pel que sembla :) Per cert, ha dit coses aquesta senyora? ves quina gràcia! ni me n'he assabentat :)
Indiferència és la paraula, gràcies Clidice.
Cada vegada que els d'Intereconomia posen en marxa la seva maquinària catalanòfoba sempre hi ha uns quants mitjans que "piquen" i els dónen encara més veu. Per fortuna, a Espanya també hi ha gent ben informada que passa olímpicament de tota aquesta caspa...
Lluís Bosch ha dit…
A mi em sembla que aquesta cançoneta es repeteix fins a fer-se horrorosa. Costa creure que es pugui muntar un embolic tan absurd. En tot cas, cal felicitar el qui ha decidit enfrontar la gent. Ja no crec que sigui tan sols per guanyar vots, hi ha alguna altra motivació més fosca al darrera, una expressió d'una cosa primitiva i lletja. Hem de recomanar a la gent que viatgin, que afagin la motxil·la i que es moguin pel mapa.
Ja ho pots ben dir, viatjant per Espanya m'he sentit a dir autèntiques barbaritats, pel fet de ser catalana. Suposo que també hi ha un sector aquí que es fa dir catalanista que també contribueix a tirar més llenya al foc. Tot plegat és llastimós, tan fàcil que seria respectar-se i conviure en pau!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia