Ricky Rubio i el menjar escombraria


Avui he vist l'anunci de McDonald's que protagonitza Ricky Rubio. Sempre em sorprèn la participació de cracs esportius en promocions de menjar escombraria i altres productes sobre els quals plana, per exemple, l'ombra de l'explotació infantil. Se suposa que representen un model de salut i bons hàbits, potser haurien de ser una mica més selectius a l'hora d'oferir la seva imatge a segons quines marques (curiosament, després veiem els mateixos esportistes implicats en saraus solidaris, que els fan quedar d'allò més bé). M'imagino que la dieta del nen prodigi del bàsquet català no són menús a base d'hamburgueses i patates fregides...
El més sorprenent de l'anunci, però, no és l'aparició estel·lar de Rubio sinó que, al final, ens fan saber que la prestigiosa cadena de menjar ha rebut un guardó de la Federación Española de Hostelería per la seva qualitat i seguretat alimentàries. Deuen haver canviat molt les coses d'ençà del mític documental Super Size Me, en el qual es demostraven sobradament els greus perjudicis del menjar de McDonald's per a la salut i que tant va malmetre la imatge del gegant alimentari. Bé, tampoc cal posar-se cinèfil. Només cal preguntar-se una cosa ben senzilla: ¿quina mena de qualitat poden oferir a la clientela per només 1€?

Comentaris

Clidice ha dit…
en tot cas aquests esportistes es vénen al millor postor. Tenen força pocs escrúpols, pensa que del que es tracta és de fer el màxim de calers en el mínim de temps, que per això els crien.
Clidice, hi estic d'acord, sempre manen els diners per damunt de qualsevol principi ètic. L'afany d'acumular diners d'alguns esportistes em sembla completament malaltís... El més trist és que molta gent jove deu anar a McDonald's cridada pel reclam que suposa Rubio. És lamentable, tenint en compte els índexs d'obesitat i malalties càrdiovasculars!
Daniel ha dit…
Jo reivindico la responsabilitat individual en la dieta. Un pot entrar en un McDonalds i demanar el menú més calòric o demanar una amanida: te'ls vendran tots dos igual. Depèn de cadascú decidir la dieta que vol fer. Al protagonista de "Super Size Me" ningú el va obligar a inflar-se a patates fregides, ho va fer perquè va volver. Al final semblarà que ningú no és responsable de res del que li passa.
Si, Daniel, és clar. Del que em queixo és de la publicitat enganyosa, a McDonald's no poden oferir qualitat per 1€. Ningú dóna duros a quatre pessetes.
Hi ha molta gent jove que no disposa de la informació suficient ni ha tingut una bona educació en hàbits alimentaris. Aquests són els esquers favorits de les cadenens de menjar ràpid. I desenganyem-se, que si et vols menjar una bona amanida, no aniràs a McDonald's, precisament...
Anònim ha dit…
Crec que si que es pot donar qualitat, personalment em fio més d'una hamburguesa del McDonalds a 1€ que no pas la del Bar Pepe a 3 euros. No crec que sigui tan dolent. Si mengés cada dia de menú al bar de tota la vida i m'ho mengés tot, segurament al cap d'un mes tampoc passaria per la porta i tindria problemes de cor. (Arròs a la cubana; bistec amb patates; Mel i mató; per beure vi i acompanyant-ho amb pa). Al final depén de cadascú i si no t'agrada, no en mengis...

Crec que al ser una gran companyia està molt més controlada per sanitat en tots els processos, alhora que els deu tenir molt estudiats per estalviar costos... crec que fins i tot tenen un premi.

Ara bé, suposo que per poder oferir aquesta qualitat a tant baix preu deuen collar moltíssim al proveïdor (ja que en compren molt) i als treballadors (ja que els paguen poc). I això ja és un altre tema.
Ramon, en el documental es veu com hi ha molta gent que menja habitualment a McDonald's perquè és un tipus de menjar que genera addicció. Des del meu punt de vista, el que ens falta majoritàriament és disposar d'informació veraç i una bona educació alimentària basada en la salut.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia