Pobres, bruts, tristos i dissortats
Ens surt la porqueria per les orelles. M'estimo més no reiterar-me amb el cas Millet, més que res perquè tindria tanta feina que no sabria ni per on començar. I tampoc hi vull perdre la salut, no us enganyaré. Només apuntar que em sorprèn la tranquil·litat i resignació amb la qual els cituadans donem per fet que la monumental estafa quedarà impune. Tenim bastant assumit que els lladres de guant blanc són els reis del mambo, en aquest país. Després hi ha el tema dels informes inútils encarregats pel Govern. Una altra qüestió per no dormir. En temps de crisi econòmica, aquestes notícies són com punyalades a l'abdomen.
Quan poses la televisió, t'hi trobes l'alcalde Hereu, fent el paper de la trista figura, al descafeïnat programa d'actualitat 59 segons. La desesperació arriba al paroxisme. El màxim responsable de la capital tira pilotes fora constantment, s'enfada quan li treuen el tema de la prostitució. No dóna respostes solvents als problemes reals, ni sembla importar-li en absolut el descontentament general dels barcelonins. Viu en el seu univers de postal: Visc (a) Barcelona, la millor botiga del món. Els analistes (així és com anomenen als presumptes periodistes) tampoc l'apreten en excés. Ningú li pregunta per Telma Ortiz. Que no s'enfadi, el senyor Hereu.
Abans d'anar a dormir, penso que no han canviat massa les coses d'ençà dels versos d'Espriu. Què hem fet malament, per merèixer tot això?
Comentaris
Seria molt positiu per la salut de la democracia donar un toque als polítics.. per exemple: una manifestació masiva contra la corrupció. Més que res per dir-los: aqui estem! manem nosaltres, el poble! No us passeu! Estem aqui i us estem observant!
Tindre'm que seguir esperant a una revolució ciutadana quan ja la merdà no ens deixi ni respirar...
Almenys aquesta es la meva il.lusió! que arribi un moment que la gent desperti..
Una abraçada! i ànims!
En fi, que s'ho facin, nosaltres procurem viure el màxim de tranquils perquè els xoriços de les altes esferes faran com sempre.
Que el poble es quedi de braços creuats és el que volen els polítics, a ells l’abstenció no els preocupa gens, encara que ens diguin el contrari. Una mentida més, ja no ve d’una!