No abaixem la guàrdia
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància.
Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals, que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable de la pastilla?
No cal que ho recordi, la Sida és una pandèmia que fa estralls, també a la nostra societat, encara que no obri telenotícies ni ompli portades de diaris. No abaixem la guàrdia, perquè el problema és greu. La Sida continua aquí.
Comentaris
Si des dels professionals (mestres, psicòlegs) ja comencem així, no ens ha d'estranyar gens ni gota que el jovent vagi del tot despistat.
No només s'hauria de fer més incidència sobre aquests temes des de l'escola, sinó que fins i tot abans de parlar amb els alumnes no estaria de més fer xerrades pels pares.
El problema és que ara només recollim els resultats d’una educació que va deixar de banda la responsabilitat individual i l’esforç personal. Mala peça al taler!