France Télécom


Un any i mig i ja s'han suïcidat vint-i-tres treballadors de France Télécom. Es veu que a la tortura psicològica l'anomenen reestructuració d'empresa. Em pregunto com s'ho empesquen per trobar eufemismes tan convicents, que maquillin a la perfecció la destrucció freda i premeditada dels éssers humans.
En una punta de món, milions de persones perden la vida a causa de la guerra, la fam i les malalties. Aquí ens morim de solitud. Quines coses.

Comentaris

Clidice ha dit…
Les grans corporacions estan aplicant totes aquests dubtosos mètodes del capitalisme més rabiós, també en el nostre país. Caixes i bancs en són un exemple, el treballador viu amb l'angoixa constant de ser acomiadat i que la seva feina, faci el que faci, no té cap mena d'importància: "l'empresa et fa un favor, perquè els diners no ens els dones tu, que els treiem de les inversions, tu només ets una petita peça d'un engranatge que es pot canviar quan vulguem". Tots ben malalts acabarem :(
16 de setembre del 2009, a les 16:05
Anònim ha dit…
Clidice, em sembla que això és exactament al revés. El tema de France Telecom és consequència de la inflexibilitat laboral que hi ha a França gràcies a les magnífiques polítiques socialistes instaurades per François Mitterrand ja fa anys. Tarden anys i panys en trobar feina.
16 de setembre del 2009, a les 23:38
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Clidice, Martí, gràcies pels comentaris. Penso que les polítiques d'empresa salvatges no es poden excusar de cap manera. Potser les polítiques socialistes no hi ajuden però està clar que els empresaris tenen a les seves mans generar un ambient laboral lliure de violència. La salut laboral no està renyida amb el progrés econòmic. Tot al contrari.
17 de setembre del 2009, a les 11:27
Clidice ha dit…
No conec les polítiques laborals franceses Martí, per tant segurament m'he equivocat. Gràcies per la precisió :)
17 de setembre del 2009, a les 13:04
Miquel Saumell ha dit…
Jo també estic d'acord amb el comentari del Martí, i en aquest cas concret ho trobo encara més greu tractant-se d'una empresa amb capital públic.
17 de setembre del 2009, a les 19:14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació