Ingenuïtat

És una mica temerari moure's per la vida pensant que tothom du bones intencions. Anar amb el lliri a la mà pot portar conseqüències nefastes. Tots hem passat per aquell moment, per aquell ritual iniciàtic, d'emportar-nos grans decepcions amb les persones de l'entorn. Amics, parella, familiars o companys de feina que crèiem de la nostra confiança i que, quan menys ens ho esperàvem, ens han traït vilment. Després del "gran desengany" passem per un procés psicològicament interessant. Tenim l'opció de replegar-nos en nosaltres mateixos, tornar-nos escèptics, paranoics o malpensats crònics. També podem fer com si no hagués succeït res i continuar endavant, tancant els ulls a la realitat, fent veure que no ha passat el que ha passat...

Recordo que, per superar un desengany (no recordo quin) em van ajudar les paraules de la psicòloga Clarissa Pinkola Estés, autora del llibre Mujeres que corren con los lobos. Clarissa distingia entre ingenuïtat i innocència. La persona ingènua era aquella que no havia experimentat el mal, que no tenia consciència que poguessin existir individus amb autèntica capacitat de destrucció. La innocent, per contra, era la que ja havia passat per frustracions i desil·lusions i, malgrat tot, seguia confiant en la bondat humana, continuava donant el millor de si mateixa a les persones que considerava que ho mereixien.

Després de molts anys del primer "gran desengany" encara lluito per mantenir la innocència. Espero no defallir...