Suïcides penedits

Avui, al Periódico de Catalunya, he llegit una interessant entrevista a Carmen Tejedor, una psiquiatra que treballa a l'Hospital de Sant Pau atenent persones que han intentat suïcidar-se, evidentment, sense èxit. La doctora ha desmentit el tòpic, extès per algunes corrents filosòfiques, que la decisió de suïcidar-se és una elecció irrevocable i lliure, que no hauria de ser qüestionada per ningú. Segons Tejedor, la majoria de persones que sobreviuen al suïcidi expliquen que, en llançar-se al buit, per exemple, tenen un sentiment de penediment i els agradaria tornar enrere. "El suïcidi s'evita parlant-ne", ha estat la frase destacada de l'entrevista. També ha ressaltat que, entre els primers motius de suïcidi, s'hi troben les ruptures sentimentals.

A la foto, hi podeu veure una imatge de la pel·lícula Wilbur se quiere suicidar. És una història explicada com un conte i, al meu parer, retrata amb molta sensibilitat aquest tema tabú. El seu protagonista prova de treure's la vida en nombroses ocasions i la família el salva sempre en el darrer instant. No us revelo el desenllaç per si la voleu veure algun dia...