Atracadors de pega

Aquest diumenge vaig viure una d'aquelles aventuretes surrealistes amb les quals et sorprèn la vida de tant en tant.

Vaig anar a passejar per Platja d'Aro, sense ànims de comprar res perquè tinc la butxaca ben escurada... Al fons d'una botiga outlet vaig adonar-me que hi havia la baronessa Thyssen amb el seu seguici d'assistentes personals. No és tan estrany topar-se amb Carmen Cervera per aquests rodals. Com probablement sabeu, té una casa a Sant Feliu de Guíxols i passa força temporades a la nostra comarca. En altres ocasions, ja havia vist el seu fill Borja i la controvertida Blanca Cuesta de shopping pel mateix municipi.

El cas és que, en un obrir i tancar d'ulls, em vaig veure tancada a la botiga, plena de mossos i amb un individu acorralat en un provador. L'aparador tampoc va trigar a emplenar-se de curiosos, que tafanejaven l'interior, a veure què havia passat. Vaig pensar que tot aquell rebombori tenia alguna cosa a veure amb la presència de la baronessa, però res més lluny de la realitat. Pel que em van explicar les dependentes, en el moment que Tita Cervera es trobava inspeccionant el gènere, hi van entrar un parell d'atracadors, amb la "mala sort" que es van topar amb el seu guardaespatlles, que els va noquejar en un tres i no res. Ràpidament van arribar la policia municipal i els mossos i es van encarregar d'enllestir la feina. M'imagino que els aspirants a lladres van acabar al calabós.

Val a dir que Carmen Cervera amb prou feines es va immutar davant dels fets. Més aviat hi va reaccionar amb sentit de l'humor, elogiant la bona disposició del seu goril·la: "Pobrecito, siempre ayudando!". Després va sortir de la botiga i va continuar de compres, com si res no hagués passat.

Em pregunto com hauria anat la història de no ser per la fortuïta presència del forçut guardaespatlles. De ben segur que s'haurien emportat la caixa i se n'hauria organitzat una de bona. No sé si la policia i els mossos haurien arribat amb la mateixa diligència. Per sort, els individus en qüestió no anaven armats.

Com és lògic, després de tot el sidral, els vianants es van engrescar a comentar la jugada. S'ha de dir que els treballadors dels comerços i restaurants estan una mica desconcertats últimament amb el tema dels atracaments. No es pot treballar de cara al públic sense aquella por que algun dia entri algun animal i et doni un bon ensurt. És ben trist...

Comentaris

Garbí24 ha dit…
Crec que ens hem d'acostumar , donat els temps que corren a veure i espero no viure aquets tipus de coses .
Sempre es bo tenir quelcom per explicar.
Seria d'esperar que es busquessin solucions pel tema de la inseguretat ciutadana...però si hem de ser realistes crec que tot continuarà com fins ara, no queda més remei que adaptar-se!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia