Contra la normalització de la vulgaritat

 


En aquesta amena ponència organitzada per la Fundación Acción Solidaria de Tudela, el sociòleg i professor de secundària Jon E. Illescas analitza la influència de la cultura mainstream dels videoclipsconsumida de forma massiva a través de diverses pantalles, en el comportament dels infants i adolescents. 


Qualsevol persona que es vagi formar en el BUP i el COU -com és el meu cas- i posi el peu en una aula de secundària després de molts anys de no haver-ne trepitjada cap, pot entrar fàcilment en xoc. El comportament dels nois i noies en certs grups traspassa unes línies vermelles que no haurien tingut cabuda ni en el pitjor dels malsons dels nostres professors. Faltes de respecte flagrants que adopten la forma de mofes, esbroncades, insults o amenaces i que no són pas flor d'un dia sinó que integren la quotidianitat de la docència en nombrosos instituts. En les situacions límit, tampoc es descarten les  agressions físiques. 

El percentatge de mestres que es veuen afectats per aquestes conductes hostils és alarmantment elevat i els seus efectes psicològics poden resultar devastadors. La setmana passada llegíem la tràgica notícia del suïcidi d'un professor a Astúries, el qual, abans de morir, havia estat sotmès a un assetjament despietat per part dels seus alumnes. Es tracta d'un cas extrem, si vostès volen, però que forma part d'un contínuum de violència clarament identificable i estudiat en el context escolar.

¿Què ha succeït durant tots aquests anys perquè s'observi una metamorfosi de conductes tan notable?

La resposta és complexa, però em centraré en un punt concret perquè en l'estudi d'aquest canvi hi destaca un factor que em sembla d'extraordinària rellevància: la normalització dels comportaments abusius. Si no es posa ràpidament fil a l'agulla davant del desafiament d'un estudiant, per exemple, a través d'un protocol ben establert, és perquè, en múltiples ocasions, ni tan sols es percep com a tal. 

La cultura que consumim està tan profundament impregnada de grolleria i vulgaritat que la sortida de to d'un adolescent ja no destaca com un esdeveniment que calgui canviar sinó que es dissol com una gota més en l'oceà d'incivisme imperant. Si no percebem els problemes de l'entorn, difícilment podem treballar plegats per afrontar-los. 

En la lluita contra aquesta normalització, el treball de Jon E. Illescas és una alenada d'aire fresc. A diferència d'altres anàlisis, que amb una retòrica enrevessada i pretensiosa oculten allò més evident, aquest autor descriu amb claredat els contravalors que es transmeten en els productes culturals més consumits pels infants i adolescents: els videoclips. Amb el seu compromís a l'aula, Illescas també demostra que, si els fem reflexionar, els nois i noies són ben capaços de ser crítics amb la deixalla cultural subvencionada que els arriba per terra, mar i aire. No és gens fàcil nedar a contracorrent, però de cap manera podem renunciar a oferir-los una educació millor perquè d'ella naixeran els futurs motors del canvi que tant reclamem. Regalem-nos civisme i respecte en aquestes festes. Bon Nadal per a tothom.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Que no s'apagui aquesta llum

Negació desadaptativa

Espàrtac, avui