Sopars balsàmics

Un moment del sopar groc celebrat ahir a la Nau dels 50 metres de Palamós, en què el MHP Carles Puigdemont es va adreçar als comensals per videoconferència. Foto: Clara Esquena i Freixas.

Mentre esperem que arribi una tardor que, per diversos motius -onze de setembre, aniversari del primer d'octubre, etcètera-, es preveu d'allò més intensa, els nombrosos actes que se celebren per donar suport als presos i als exiliats suposen un bàlsam que ens permet de recuperar forces i fer pinya per afrontar-ho. Els sopars grocs -una idea de la cuinera Ada Parellada- han esdevingut un clàssic amb gran èxit de convocatòria. A Palamós, ahir ens hi vàrem aplegar cinc-centes setanta persones i en podríem haver estat moltes més si l'espai ho hagués permès. A banda de la contribució a la caixa de resistència, aquestes trobades representen un suport emocional important per a les persones represaliades i les seves famílies. 

La germana de la Dolors Bassa ho agraïa ahir, amb gran dignitat, durant els parlaments, tot fent referència especial als sopars que també han sorgit  a davant del centre penitenciari de Puig de les Basses, on hi tenen tancada la consellera, després de la seva estada a Alcalá Meco. Primer van començar a reunir-s'hi unes quantes persones fins que la proposta s'ha anat consolidant, amb més i més participants a cada trobada. Normalment em cauen les llàgrimes davant de la força que transmeten els familiars, quan parlen dels seus éssers estimats, confinats en una cel·la. Avui fa tres-cents dies, per cert, d'ençà que a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart els van manllevar despietadament la llibertat. No sabria dir quantes músiques, cartes, manifestacions, performances, danses, poesies... els han arribat des d'aleshores però de ben segur que ni ells ni nosaltres ho haguéssim pogut resistir sense la perseverança, la fraternitat i la cultura que ens mantenen units en aquestes circumstàncies tan adverses. 

Asseguts al voltant d'una taula, hi conversem persones de procedències diverses, que compartim la mateixa sensibilitat vers la vulneració dels drets fonamentals patida a l'Estat espanyol. Ara mateix, es percep una preocupació important pel judici als presos polítics que s'apropa i en el qual no es diposita massa esperança però que, malgrat tot, tal com va recordar l'Elisenda Paluzie en la seva intervenció, és important de visibilitzar més enllà de les nostres fronteres perquè ressoni com un nou crit d'auxili d'una democràcia que agonitza al sud d'Europa, de forma similar a allò que va succeir amb el Procés de Burgos. Amb encerts i errors, cada dia, construirem la nostra República.