L'abús econòmic a les persones grans

 Imatge: Forbes.

Avui hem sabut que l'affaire L'Oréal ha donat un tomb inesperat, amb la imputació de l'expresident francès Nicolas Sarkozy, sospitós d'haver-se aprofitat de la debilitat de la mestressa de la famosa firma de cosmètica i haver-li manllevat una quantitat considerable de diners, destinada a finançar el seu partit.  Aquest és un nou capítol d'un embolic amb aires de comèdia teatral, on també hi ha enredats la filla de Lilliane Bettencourt, un majordom que va fer d'espia i un fotògraf ambiciós, François-Marie Banier, que s'hauria acostat igualment a la vella dama per a xuclar-li una muntanya indecent de milions -malgrat que l'artista defensa, esclar, que la seva relació estava estrictament centrada en el mecenatge-. No és la primera vegada que llegim a la premsa que una senyora de compte corrent desfogat és festejada pel vividor de torn, el qual, rere la disfressa d'un sincer interès, oculta, sempre presumptament, un vampirisme insaciable. Recentment, hem sabut que l'actriu italiana Gina Lollobrigida, ha denunciat l'inefable Javier Rigau, a qui acusa d'haver orquestrat un matrimoni per poders, per tal d'heretar-ne la fortuna. Tampoc es pot obviar el polèmic enllaç entre Alfonso Díez i la duquessa d'Alba, que ha fet córrer rius de tinta, en relació a la vertadera naturalesa de l'afecte que professa el funcionari cap a l'aristòcrata. ¿És amor o afany de lucre? ¿Cayetana està en plenes facultats mentals? ¿És recomanable que els familiars opinin sobre la seva unió? ¿Està clara la línia que separa l'autonomia de la vulneració dels seus drets?

Si deixem de banda el món del paper cuixé i retornem a la realitat dels nostres pobles i ciutats, no seria estrany que algú de vosaltres hagués conegut casos de persones d'edat avançada -homes o dones-, que han estat víctimes d'aquest tipus d'abús econòmic, considerat una forma de maltractament. De fet, en els darrers anys, s'ha registrat un augment considerable d'estafes d'aquesta índole, tal vegada com a conseqüència del robatori impune que patim, per part de polítics i banquers. No ens hem d'enganyar: malgrat que aquesta situació d'emergència desperta la solidaritat i els sentiments nobles, també aguditza un enginy malsà, a l'hora d'apropiar-se dels béns dels més febles. Alguns col·lectius professionals, propers a aquests drames, com ara els notaris, adverteixen de les mesures de prevenció que cal prendre, per tal d'evitar els ensurts financers. Malauradament, no sempre es disposa de la informació necessària i això juga a favor de les ments retorçades, coneixedores de totes les argúcies hagudes i per haver, que deixen alguns ancians en situació d'extrema indefensió. Aquestes rates de claveguera -perdoneu-me, però ara no trobo cap altra expressió-, poden treure profit de la sensació de solitud de les persones grans; s'hi acosten amb la falsa intenció de fer-los companyia. Quan tenen avançat el "treball de seducció", s'abraonen sobre els seus recursos materials i en sostreuen tot allò que poden. Si sospiteu d'algun procés semblant, us recomano que doneu un cop d'ull als enllaços. Amb els temps que corren, mai se sap.