Estereotips de gènere, ni un pas enrere

Imatge: Agència Kitchen

Un altre vuit de març i no es percep cap llum al final del túnel. La ignominiosa macroestafa de la qual som víctimes està deixant una petjada social esfereïdora, que afecta de forma especialment dramàtica les dones. Els somnis s'encallen i les petites conquestes comencen  a trontollar. Avancem a les palpentes, guanyem en violència i retrocedim en drets. Els mitjans de comunicació posen l'accent en el gènere, avui. Reines per un dia. Moltes gràcies però les solucions no arriben. Potser caldria abocar-hi més coratge i capacitat crítica, els altres 364 dies de l'any. Convindria esmentar els noms i cognoms dels responsables d'aquesta barbàrie i portar-los davant del jutge. Però els milions es volatilitzen; després apareixen per art de màgia, en algun paradís fiscal. Necessitem alternatives viables, a la vergonyosa submissió al dictat dels mercats, protagonitzada per polítics que s'han abaixat els pantalons fins als turmells. Aquesta seria una opció raonable, si visquéssim en un indret normal. Però en comptes d'anar a l'arrel del problema, aquí, en aquest país alienat, amnèsic i covard, conviden els estafadors, a participar en soporíferes tertúlies, per a parlar d'ètica i de llibertat. Després es permeten el luxe de criticar Hugo Chávez, com si des d'aquesta bassa pudenta es pogués donar exemple de res. El cop d'estat neoliberal ens ha regalat una reforma laboral i unes retallades que amenacen amb enclaustrar-nos novament en l'obscuritat domèstica o amb caure en el pou sense fons de la precarietat. La dictadura pot disfressar-se de mil i una maneres i sabem per experiència que no és amiga de la igualtat.

En el decurs de la Història, els estereotips de gènere s'han gravat amb foc en el nostre subconscient. Ara toca agafar novament la baieta, fer-se càrrec de les criatures -no es pot pagar l'escola bressol, què hi farem!-, i de les persones grans que s'han quedat sense ajudes. Entrem en la implacable roda de les assignacions socials i ja no sabem com sortir-ne. Hem caigut en una trampa mortal. Aparquem els llibres, els projectes i les ambicions, per a poder compensar la desfeta de l'Estat del benestar. A banda de lluitar contra les tisorades, les taxes judicials i un llarg etcètera de mesures, profundament violentes, convindria no perdre de vista l'esclavitud que comporten determinades etiquetes. Nombrosos estudis han posat de manifest que encara es perceben les dones com a cuidadores, per exemple, i els homes com a proveïdors. La televisió, la publicitat i els videojocs contribueixen poderosament a la transmissió d'aquests rols. Els adjectius que s'associen a nosaltres estan lligats a la debilitat, la passivitat, la submissió o la delicadesa. Ells, en canvi, es presenten com a agosarats, emprenedors, agressius i valents. A nosaltres, ens toca acollir els altres amorosament. Als mascles, els pertoca sortir al món, a guanyar-se les garrofes i protegir la família de les amenaces que sotgen les cries i les mares. Aquesta és una gàbia moral en la qual estem presoneres, des de fa tants anys que gairebé ni podem recordar el dia que ens van tancar amb pany i forrellat i van llençar la clau a l'oceà. Vàrem sortir a la jungla laboral però sense deslliurar-nos de les rèmores del passat. Si ens llancem al carrer amb pancartes, a queixar-nos contra les polítiques reaccionàries, també hauríem de rebel·lar-nos contra aquestes imposicions subtils, que ens condemnen a l'esclavatge. Moltes dones intel·ligents i formades es resignen a romandre a un segon pla, per por al rebuig o a la solitud. Esdevenen l'escarràs de la família i en el futur no disposaran ni d'una miserable pensió, que els garanteixi una vellesa digna. La crisi ens ofega, sí. Però necessitem companys que lluitin colze a colze amb nosaltres. Impedim que els estereotips ens marquin el futur: no fem ni un pas enrere!