Corrupció per a turistes

 Imatge extreta d'elmundo.es

Es fa difícil escollir una notícia per comentar, aquests dies, en què ha saltat la tapa de la claveguera i la porqueria circula pel carrer com un torrent i  empudega l’ambient fins a convertir-lo en irrespirable. Fan bé els japonesos que passegen per les nostres ciutats, de portar aquella màscara que  els protegeix de la pol·lució atmosfèrica. D’altra manera, tornarien a casa, mig malalts i defallits. Estareu d'acord amb mi que, en plena hecatombe financera, no és qüestió de perdre turistes. Amb gran visió de futur, els valencians s’han apuntat a fer el  tour de la corrupció, una iniciativa emprenedora, que també es podria tirar endavant a Catalunya. Som-hi, doncs. La primera parada hauria de ser al Palau de la Música, on els visitants podrien escoltar una extensa explicació sobre les mans més llargues de la burgesia i el desvergonyiment amb el qual es poden teixir complicitats fins i tot amb l’apuntador. Una bona passejada pel parc de la Ciutadella il·lustraria a bastament el grup sobre la manera d’eternitzar els judicis i arraconar una generosa suma –manllevada de les arques públiques, òbviament-, amb la finalitat d’afrontar les despeses dels farragosos litigis.

De ben segur que aquest primer tram del recorregut no defraudaria cap turista. Tot seguit, podrien pujar a l’autobús –prèvia inspecció de la ITV- i aturar-se una estona a Sabadell. No se m’acudeix una millor manera de gaudir del municipi que donar un tomb per l’Ajuntament; a la Sala de Plens, ben atents, hi presenciarien una lacrimògena conferència, sobre alcaldes suposadament corruptes, que senten llur honor injustament trepitjat, per la despietada maquinària mediàtica. La dissertació podria titular-se: On ets, presumpció d’innocència? Per acabar d’arrodonir el matí, caldria fer via cap a Lloret. Allí, els nouvinguts podrien conèixer el funcionament del club d’hoquei i gaudir-hi d’una suculenta ensaladilla russa, a la voreta del mar. Amb aquesta petita ruta, tan sols pensada per obrir la gana, és pràcticament impossible que els visitants no se sentissin temptats a repetir. És tan captivadora, la vida mediterrània! Això no obstant, cal ser justos i recordar que l’excursió es podria estendre arreu d’Espanya, un país en què hi floreix la puixant indústria del xoriço.

Tampoc és sobrer subratllar la necessitat de portar alguna mena de protecció, com el tapaboques que esmentàvem més amunt, amb la intenció d'estalviar vòmits i lipotímies. Seria igualment adient coronar les vacances amb una reflexió final. Potser algun membre impertinent del grup facilitaria la tasca i faria tota mena de preguntes, suscitades davant dels nombrosos monuments al lladronici ¿Quina és la vertadera motivació, oculta rere aquest interès sobtat en engegar el ventilador? ¿Potser volen distreure’ns del gran saqueig de les privatitzacions? ¿Tenen la intenció de donar un gir encara més radical al sistema? ¿Es tracta de la vendetta d’algun jutge ressentit, que mou els fils des de les clavegueres? ¿Segueix, tota aquesta exposició de brutícia, la lògica pròpia de les pugnes internes dels partits, que malden per apoderar-se del control dels recursos? Descartaríem, naturalment, la voluntat de solucionar el problema d’arrel i millorar la transparència informativa, perquè, a aquestes alçades del partit, el nostre escepticisme ha adquirit una naturalesa mòrbida. Finalment, col·lapsats pels interrogants, badocs i empipats, hauríem de prevenir-nos d’algun personatge furtiu, que podria escolar-se a dins de la colla i, amb els seus dits àgils, manllevar més d'una cartera. No voldríem pas que els passavolants haguessin de passar per la humiliant experiència. Vista la panoràmica, malgrat els esforços esmerçats, és probable que desitgessin fer la maleta i agafar el primer avió que marxés, ben lluny d'aquesta cleptocràcia.