La infidelitat (també) és un negoci

Second love, Victoria Milan o Ashley Madison són webs dedicades a gestionar la infidelitat

Els diners poden corrompre l'ofici de psicòlegs i psiquiatres. La priorització de l'economia implica la manipulació de la investigació, per exemple, massa susceptible de perseguir objectius més empresarials que no pas de salut. La presència creixent de literatura fantasma, en les revistes científiques, n'és un bon exemple. Les fal·làcies àmpliament sostingudes sobre la pretesa eficàcia de determinats psicofàrmacs provoca que milions de persones consumeixin antidepressius, ansiolítics o hipnòtics, els efectes secundaris dels quals no estan prou investigats ni, per descomptat, divulgats. La mateixa dinàmica perversa es podria aplicar perfectament a d'altres àmbits, apassionadament entregats als braços dels beneficis immediats, sense possiblitat de reflexió sobre la profunditat de la professió i el seu futur a llarg termini. Fins i tot la fam al món ha esdevingut un motiu de lucre, com apuntàvem ahir. La mortalitat a l'Àfrica és una de les més vergonyoses realitats d'aquest món i, malgrat tot, els governs romanen impotents i impassibles, davant la ferotge coacció dels mercats. La necessitat de posar límits clama al cel, la cobdícia desfermada amenaça amb devorar-nos. Els corrents alternatius agafen força però no estan prou consolidats per frenar la barbàrie. Malauradament, massa bons projectes moren pel camí, derrotats per les traves o les pressions.

Proliferen negocis bruts de tot tipus. Tant se val la violació de drets humans. Per acabar-ho d'arrodonir, se suposa que representen la llibertat. Llibertat per assassinar, violar, torturar, intoxicar o explotar els més vulnerables. A un nivell menys sagnant, han aparegut pàgines a Internet que motiven parelles casades a cercar aventures a través de la xarxa. Un equip de professionals gestiona els flirtejos i assegura la màxima discreció. La idea és que no cal trencar el vincle matrimonial per anar-se'n al llit amb una altre. Tampoc és necessari analitzar les repercussions que això pot suposar. Ni tan sols el patiment que pot causar a la persona amb qui comparteixis la vida, en cas que descobrís el romanç secret. Els responsables del xiringuito, bombardegen la possible clientela amb tota mena de xerrameca i falsa propaganda. Que si la infidelitat augmenta l'autoestima, que si potencia la seguretat personal... Em pregunto com es pot caure de quatre grapes en aquests missatges de peixeteria barata.

Les banyes susciten tota mena d'enginyosos acudits. Penso que aquest humor, precisament, pretén treure ferro al terrible sofriment que causa la descoberta d'una tercera persona. Puc assegurar que les manifestacions més desesperades de dolor, les he vist en matrimonis que han passat per aquest tràngol. Forçosament, la meva perspectiva és una altra. Eduard Punset parla de la importància dels gens a l'hora de fer el salt a la parella. Em sembla una troballa interessant. Amb tot, penso que no es pot negar que la frívola publicitat també pot empènyer a trencar un pacte de lleialtat. Amb això no pretenc donar lliçons de moral. La meva feina no és jutjar ningú, prou complicada és la vida. Tots plegats ens podem veure embolicats en situacions que ni tan sols hauríem imaginat. Allò que resulta esgarrifós, al meu entendre, és pretendre que la infidelitat és terapèutica i aconseguirà posar una nota color a la monotonia conjugal. Sense més conseqüències. Ni tal sols es deixa marge a l'aventura, perquè un equip de professionals s'encarrega dels més petits detalls. Treu la Visa, relaxa't i viu la vida al màxim. No cal amoïnar-se. Hi ha mentides per comprar i per vendre.