Michelle no ho va veure


Vaig fer una foto molt catalana a la placa d'un comerç del barri de l'Albaycín



Grups de joves vagabunds circulen pels carrers amb els seus gossos. albaycin.info.


Suposo que Michelle Obama no va visitar certes parts de Granada que no són gens agradables a la vista. La darrera vegada que vaig estar al barri de l'Albaycín hi havia nombrosos grups de joves vagabunds amb gossos, popularment coneguts com a perroflautas, que també deambulaven pel centre de la ciutat, especialment a la zona de Plaza Nueva. No sé si la sociologia els ha encabit en la categoria d'una tribu urbana perquè la seva estètica i modus vivendi semblen clarament definits. Els trobaves pels carrerons estrets i per les places, tirats a terra de qualsevol manera, bruts i esparracats, potser vegetant dins els seus sacs de dormir, a plena llum del dia; potser pidolant als turistes, pel sol fet d'emetre sons vagues amb algun instrument o fer malabarismes d'un notable patetisme. Alguns anavem clarament borratxos, altres col·locats d'heroïna fins al capdamunt. Em va fer molta llàstima trobar el barri tan degradat, no el recordava gens així de l'última vegada que el vaig visitar, deu fer cosa de deu anys. No sé si seran els efectes de la crisi econòmica o que jo vaig enxampar un mal dia, qui sap. Tampoc vaig veure que ningú intervingués clarament per solventar ni que fos una mica la penosa situació. El cas és que vaig baixar novament a Granada, malgrat les meravelloses vistes, ben compungida pel decadent escenari. Evidentment, no pretenc que el drama sigui exclusiu d'aquesta ciutat. A Catalunya, la droga també colpeja brutalment, sense que existeixin grans movilitzacions al respecte.


Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
Tot i no conèixer massa Andalusia, sé que aquesta mena de barris són freqüents a les grans ciutats. mentre treballava amb adolescents vaig conèixer un educador que venia de les "3.000 viviendas" de Sevilla, i t'asseguro que allò és superior a la imaginació.
De tota manera, et podria dir uns quants barris catalans: la Mariola de Lleida, Sant Cosme a El Prat, Gaudí a Reus...
Si, és clar, en qualsevol viatge arreu d'Espanya o d'Europa topes amb aquests barris en un moment o altre, la pena és quan te'ls trobes més degradats en cada visita. Precisament, en el post volia posar de manifest la imatge de postal que es projecta tan sovint de les ciutats, uns projectes publicitaris tipus aparador que descuiden el fons de la qüestió, que és molt més important... De fet, ja havia tractat aquest tema l'estiu passat, en referència a la ciutat de Barcelona:
http://clarapsicologia.blogspot.com/2009/08/una-altra-pellicula-de-bcn.html
I de València:
http://clarapsicologia.blogspot.com/2008/12/valncies.html

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia