Arruïnades

Un factor de protecció cabdal davant del maltractament és la independència econòmica

Cada vegada en conec més casos. Dones amb seriosos problemes econòmics, no tan sols derivats de la crisi sinó d'una relació de parella frustrada. Em sorprèn una mica perquè el més habitual era sentir les queixes dels companys masculins, en relació a la quantitat de diners perduts després del procés de separació. Sense negar en absolut que aquest problema encara els afecti, actualment, ho observo reiteradament en elles i no pas de manera moderada. La història és, si fa no fa, sempre la mateixa. Es tracta de dones professionals, de totes les edats, que guanyen un sou important que els permet viure folgadament o bé disposen d'un patrimoni que els atorga certa tranquil·litat. Aquest fet no sempre és viscut amb serenitat per part de la parella, que els demana líquid habitualment, ja sigui per tirar endavant una empresa, comprar-se un cotxe, avalar un crèdit i demés qüestions que el beneficien. Ella cedeix gustosament i assumeix les despeses. Ho accepta en nom de l'amor, la família o altres motius filantròpics. Amb el pas del temps, la relació es deteriora fins al punt que arriba la ruptura definitiva. Llavors és quan es queda sola, amb tot el pastís al davant. Una muntanya de deutes que haurà d'assumir perquè l'estimat ha tocat el dos, es declara insolvent o ha planejat fredament quedar-se amb els beneficis obtinguts, al mateix temps que es desempallega de qualsevol tipus de responsabilitat.

Vist el panorama, no està de més insisitir en un important factor de protecció davant del maltractament: la independència econòmica. Comptes clars i tothom content, no cal donar-hi més voltes.