El "sex-appeal" de Mou


Mourinho i Matilde, la seva dona


Fa una colla de mesos, parlava d'una enquesta a la revista Interviú, que tenia per finalitat escollir la política més sexy. La reflexió del post girava al voltant del masclisme, la sexualització de la dona i bla, bla, bla...

Enllaçant amb el mateix tema, ahir llegia que la revista italiana Diva e Donna, va realitzar una enquesta sobre el tècnic Mourinho a les seves lectores -per cert, com és que no s'inclou el públic gai i lèsbic, en aquesta mena de qüestionaris?- Com a resultat, el 48% va identificar Mou en el rol d'amant. Els motius? Té una personalitat irresistible i és un home vertader, segons el 35'6% de les dones entre 25 i 44 anys, i el 29'2% de les més grans.

La passió per Mou no és exclusiva de les italianes. Algunes professionals del nostre país, reconegudes feministes, la subscriuen. Pilar Rahola, a Onda cero: Este señor está buenísimo....me pone. Per a Rahola, és la mala llet allò que aporta una atractiu extra al portuguès. A més a més, segons la polifacètica tertuliana, Mou té un punt salvatge i de raval, que el distingeix de Pep Guardiola, per exemple. L'actual entrenador del Madrid, està casat de fa vint anys i té dos fills, malgrat que se li ha destapat més d'una infidelitat, la qual cosa ha portat a la seva dona, Matilde, a demanar el divorci -tot i que la petició no s'hagi consumat legalment-.

Home vertader. Mala llet. Salvatgisme. Infidelitat. Masclisme, en definitiva. Dones: Si no ens tallem un pèl a l'hora de criticar la simplicitat del gènere oposat, també hauríem de reconèixer certa tendència al tòpic, a l'hora d'escollir l'amant ideal. Potser és que, quan el sexe entra per la porta, el feminisme salta per la finestra. O ens avorrim molt. Tal vegada, el país fa tanta pudor, que necessitem evadir-nos, sigui com sigui.

En qualsevol cas, ens queda Mou per estona. Benvingut siguis, mascle!


Comentaris

ivaxavi ha dit…
Molt bó. Invita a reflexionar...
És curiós que, per algunes feministes, les grolleries provinents dels homes són intolerables, en canvi, quan les deixa anar una dona es tornen la mar de divertides...
Lluís Bosch ha dit…
Doncs apa, ja tenim un nou exemple de mascle per a les futures generacions. Anar fent.
S.N. ha dit…
Jo em considero feminista.
Però a part d'això, no sé, potser dir que algú et posa no implica que estiguis d'acord amb la seva manera de ser ni que aplaudeixis totes les seves actituds ni que et casaries amb ell i li diries que sí a tot.
"Posar" no implica una relació personal. Et pot caure fatal i posar-te o veure algú al metro i que et posi...no tens ni idea de com és aquesta persona.
Penso que són temes diferents.
Anònim ha dit…
Jo havia observat aquest fenomen en la vida real amb homes de carn i ossos. Amigues aparellades amb homes com cal i que farien una "canita al aire" amb un prototip d'home que no s'assembla gens al seu marit. Què passa? Assossiem el sexe passional amb el masclisme?
Lluís, no ho havia vist des d'aquest punt de vista però tens raó, Mou també és un model pels nens i adolescents... buf, quin panorama!

SN, volia posar de relleu les contradiccions d'algunes feministes, que critiquen les grolleries masclistes i després cauen en els mateixos clixés

Anònim, la veritat és que hi ha moltes dones que fins i tot tiren per la finestra molts anys de convivència per viure una aventura incerta amb un d'aquests "mascles", tot sovint el tema acaba com el rosari de l'aurora....

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia