No és la serotonina, és la misogínia
Il·lustració: Dan Howden No costava gaire de preveure: amb l'esclat de la pandèmia, les diverses crisis que l'acompanyen i les xacres que portem dècades suportant, ha augmentat la venda d'antidepressius . El volum de recerca que demostra la seva limitada eficàcia i els nombrosos efectes adversos que provoquen són directament proporcionals a la quantitat de receptes estampades. Aquest fenomen és independent de la suposada "cura" de la depressió, és clar, atès que la hipòtesi causal del desajust neuroquímic ha estat àmpliament desacreditada. Els psicofàrmacs, en canvi, juguen un paper cabdal en el procés de despolitització dels ciutadans, tal com hem explicat en aquest blog en diferents apunts. L'aïllament social, un dels factors clau per entendre la davallada de l'estat d'ànim en la població occidental, s'ha accentuat de manera dràstica a causa de les mesures que ha calgut tirar endavant per a contenir la COVID-19. A banda de la desesperació causa
Comentaris
Ja fa un temps que sentint Aznar penso que en el fons allò que aquest home propugna és un règim de partit únic, el seu.
El que també ens hauria de preocupar és que si ara passés alguna cosa amb Rajoy i cridessin a Aznar per tornar a encapçalar el partit, el PP segurament trauria majoria absoluta.
Clidice, es tapa el nas de la pudor d'excrements que surt pertot arreu...