No és la serotonina, és la misogínia
Il·lustració: Dan Howden No costava gaire de preveure: amb l'esclat de la pandèmia, les diverses crisis que l'acompanyen i les xacres que portem dècades suportant, ha augmentat la venda d'antidepressius . El volum de recerca que demostra la seva limitada eficàcia i els nombrosos efectes adversos que provoquen són directament proporcionals a la quantitat de receptes estampades. Aquest fenomen és independent de la suposada "cura" de la depressió, és clar, atès que la hipòtesi causal del desajust neuroquímic ha estat àmpliament desacreditada. Els psicofàrmacs, en canvi, juguen un paper cabdal en el procés de despolitització dels ciutadans, tal com hem explicat en aquest blog en diferents apunts. L'aïllament social, un dels factors clau per entendre la davallada de l'estat d'ànim en la població occidental, s'ha accentuat de manera dràstica a causa de les mesures que ha calgut tirar endavant per a contenir la COVID-19. A banda de la desesperació causa
Comentaris
Un dia, Clara, t'haig d'explicar com funcionen els serveis de prevenció de riscos laborals perque flipis una mica! Es patètic i encara més quan surten els polítics i sindicalistes parlant de la preocupació per reduir els accidents laborals...
A veure si un dia tinc més temps i t'explico!
Una abraçada!
David, ja m'ho penso que n'has vist de tots colors. Jo crec que els mutualistes i la societat en general tenim més poder per canviar les coses del que ens pensem. Però la passivitat i el conformisme de la majoria poden més!