Un blog sobre psicologia i actualitat

Familiars i amics s'acomiaden de la model Reeva Steenkamp, assassinada per la seva parella, el corredor paralímpic Oscar Pistorius. Imatge: guardian.co.uk . Aquest matí, llegia un seguit de notícies referents l'horrible crim comès per Oscar Pistorius i m’ha cridat l’atenció la comparació   que estableixen alguns periodistes amb l’escàndol de dopatge protagonitzat per Lance Armstrong. Certament, és senzill trobar-hi similituds, malgrat que en el primer cas la brutalitat de l’homicidi marqui una diferència indiscutible, però potser no substancial. Ambdós esportistes van esdevenir icones globals, en matèria de   superació personal i en els seus propis països van assolir-hi la categoria d’ídols nacionals. Els aclamats valors de l’esport, units a l’eufòria popular per les victòries, formaven una combinació irresistible, que mantenia els espectadors enganxats a les pantalles. Sense grans relats als quals aferrar-nos, les proeses esportives esdevenen un magnètic refer...

No han passat tants anys, d'ençà que Catalunya semblava una bassa d'oli. Vivíem en un fals oasi. Ara ha saltat la tapa del clavegueram i cada dia llegim notícies més desconcertants. La darrera, una trama d'espionatge de conseqüències imprevisibles. Imatge extreta de Google. L'estat d'hipervigilància és una de les diferents característiques psicològiques que poden presentar els individus que es troben en un àmbit d'influència. La necessitat de tenir sempre un dimoni a cada orella no sorgeix forçosament d'un tret previ de caràcter, malgrat que també se n'han donat casos, sinó que està bàsicament vinculada a un entorn tòxic, on les suspicàcies, enveges i punyalades per l'esquena estan a l'ordre del dia. Aquestes traïcions -és ben sabut-, no tan sols provenen dels adversaris polítics sinó que poden sorgir igualment entre companys de files, de manera que gairebé cal témer més els suposats còmplices que no pas els oponents a les urnes. Mai no ...

La valenta intervenció d'Ada Colau, al Congrés dels Diputats, va recordar als banquers que els ciutadans som persones de carn i ossos, amb una dignitat que mai no podran manllevar-nos. Foto extreta d'El Punt/Avui. Aparentment, no és la notícia més dramàtica que hem escoltat els darrers mesos però el tancament del cinema Pisa de Cornellà em va deixar una indescriptible sensació de tristesa, que no puc estar-me d'expressar. La mestressa comentava als mitjans que alguns espectadors van plorar el dia de la clausura i fins i tot van assegurar-li que mai més no trepitjarien una sala. Quan als ciutadans ens manlleven els darrers refugis, no sabem on anar a raure. Ens sentim orfes i desamparats. Com si caigués una pluja torrencial i, en córrer a arrecerar-nos a sota un porxo, vingués un cop de vent huracanat i ens quedéssim novament a la mercè de la intempèrie. Les històries que ens expliquen els bons directors, guionistes i intèrprets tenen, al meu entendre, una cl...

 Imatge extreta d' elmundo.es Es fa difícil escollir una notícia per comentar, aquests dies, en què ha saltat la tapa de la claveguera i la porqueria circula pel carrer com un torrent i   empudega l’ambient fins a convertir-lo en irrespirable. Fan bé els japonesos que passegen per les nostres ciutats, de portar aquella màscara que   els protegeix de la pol·lució atmosfèrica. D’altra manera, tornarien a casa, mig malalts i defallits. Estareu d'acord amb mi que, en plena hecatombe financera, no és qüestió de perdre turistes. Amb gran visió de futur, els valencians s’han apuntat a fer el  tour de la corrupció , una iniciativa emprenedora, que també es podria tirar endavant a Catalunya. Som-hi, doncs. La primera parada hauria de ser al Palau de la Música, on els visitants podrien escoltar una extensa explicació sobre les mans més llargues de la burgesia i el desvergonyiment amb el qual es poden teixir complicitats fins i tot amb l’apuntador. Una bona passe...

  Una vegada més, l'Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, va tenir la generositat de convidar-me al seu programa, a Televisió Costa Brava. En aquesta ocasió, vàrem conversar sobre corrupció, moviments socials i altres temes d'actualitat. Per a poder-lo veure, cliqueu aquí.

El president argentí, Carlos Menem, acompanyat d'un parell de Rolling Stones . Era l'època del genocidi social del seu país, que recorda el drama que vivim actualment a l'estat espanyol. La història recent de la pàtria de Gardel és un mirall en el qual podem veure'ns reflectits. Imatge del documental Memoria del saqueo (2004).                Llegeixo amb indignació que el caçador d’elefants aplaudeix novament les retallades del Govern de Mariano Rajoy; v a expressar la seva honda satisfacción amb les estisores assassines, a ls mitjans de comunicació. C ampechano com ell sol, no sap contenir-se i sempre ha de ficar cullerada en assumptes que no són de la seva competència. Podria aplicar-se la medicina que va recomanar a Hugo Chávez,  en aquella ocasió històrica, en la qual l’abundant planter d’aduladors va aprofitar per afalagar-lo sense descans, com si es tractés d’un demòcrata exemplar; el mateix cav...

 El dissenyador Manuel Mota va deixar una carta de comiat, en la qual demanava que, llevat dels companys de més confiança, cap representant de la firma Pronovias assistís al seu enterrament . Imatge: Equipo singular.   El suïcidi de Manuel Mota ha estat enfocat amb un previsible sensacionalisme , gens original en els mass media d’aquest país. Com no podia ser d’altra manera, hi han posat cullerada els imprescindibles opinòlegs , bona part dels quals no han dubtat a exercir de jutges de plató. Em pregunto com es pot dictar sentència, via tertúlia o columna al diari, en un assumpte tan delicat i complex. La germana de Mota assenyala un membre de Pronovias, com a causant de la mort i s’hi refereix amb l’apel·latiu de monstre. Segons explica, sotmetia el seu germà a una pressió brutal, que l’hauria precipitat cap a l’abisme. No descarta esmentar noms en el futur. La parella del prestigiós dissenyador, contràriament a allò que hom podria suposar a priori, s’ha manif...