Vladimir Putin i la deshonra russa

És probable que Vladimir Putin sigui escollit altre cop president de Rússia

Imagineu-vos que viviu en un país on la principal opció presidencial és un home anomenat Vladimir Putin. Les eleccions russes són a la cantonada i tot sembla indicar que podria sortir-ne novament vencedor. Amb aquesta perspectiva, fins i tot el parell de candidats per al 20-N semblen una bona alternativa. Si tenim en compte que Putin silencia sistemàticament la veu de l'oposició, hom es pregunta de què serveix tota aquesta farsa democràtica. No cal recordar la quantitat de periodistes que hi han deixat la pell, durant el seu règim brutal. A la meva manera de veure, al marge de la minúscula finestra a la democràcia, oberta durant la perestroika, tota la resta ha estat pura barbàrie. El pitjor del comunisme és el que va venir després, va escriure algú. Sens dubte, una frase controvertida però la realitat és inquietant. La rapinya organitzada, que ha enriquit de forma descomunal els grans oligarques, ha arrossegat el poble rus novament a la misèria. Encara que ho disfressin de llibertat, estem davant la mateixa tirania de sempre. Després de les borratxeres de Borís Ieltsin, semblava que res pitjor podia succeir. Encara no coneixíem fins on era capaç d'arribar el seu successor. Veig aquest president com una mena bèstia negra que va radicalitzar-se, com ho han fet tants altres tirans, després del maleït xoc dels avions, contra les Torres Bessones de Nova York. Igual que als Estats Units ha passat amb Bush fill, no són poques les veus dissidents que acusen Putin d'orquestrar atemptats terroristes dins del seu país, per a justificar la segona guerra txetxena i retallar salvatgement els drets civils dels ciutadans. Enriquiment il·lícit, repressió, doctrina neoliberal i patriotisme: un còctel tan explosiu com eficaç. Recentment, hem conegut el seu suport al sanguinari Baixar al-Àssad, la qual cosa no m'ha sorprès en absolut.

Aquest cap de setmana de pluja he llegit La deshonra rusa, de la gran Anna Politkovskaya. Una lectura que t'engoleix com un remolí, del principi fins al final. Malgrat l'incomptable nombre d'atrocitats que s'hi descriuen, la seva veu és com una llum dins el túnel fosc de la desesperança. Politkovskaya va presenciar les conseqüències devastadores de la política de Putin, quelcom tan aterridor com inexplicable. Ho va fer sense dramatisme ni morbositat, de manera que el lector és testimoni de la brutalitat medieval de Txetxènia, com ella l'anomenava. El seu era un compromís sincer, granític i commovedor que defugia qualsevol rastre de compassió condescendent o voluntat de protagonisme. Si han existit persones com ella, podem assegurar que aquest món cruel encara no està del tot perdut. Recomano totes i cadascuna de les pàgines d'aquest llibre. Aquí us deixo un article que en va escriure el periodista Josep Ramoneda, amb motiu del seu assassinat, encara sense resoldre. La mort, lluny de silenciar-la, ha esdevingut un alteveu d'ordre mundial. Tard o d'hora, farà caure el dictador.