Escandaloses campanyes publicitàries



La campanya Unhate de Benetton ha causat el rebuig encès del Vaticà i de la Casa Blanca. Els diferents muntatges fotogràfics estan inspirats en el petó històric dels dirigents comunistes Erich Honecker i Leonid Brèjnev. L'artista Dmitri Vrubel va plasmar-lo en el Mur de Berlín


Tot caminant per Passeig de Gràcia, ahir em va sorprendre la cua que hi havia davant de la botiga H&M. Ignorava què podia motivar aquella gentada, que s'arrenglerava pacientment en una llarga filera. Un exèrcit de formiguetes, restava dempeus, durant no sé quanta estona, per vés a saber quina promoció. No vaig poder resistir la temptació i vaig apropar-m'hi per tafanejar. Al capdavall, jo tampoc estic al marge de la febre consumista. En contemplar l'aparador -fins i tot hi havia gent que en tirava fotografies-, vaig descobrir que la causa d'aquella expectació era la línia que Versace havia dissenyat per la coneguda marca. Contràriament al que suposava de bon principi, els preus de les peces no eren pas tan econòmics. Una jaqueta minúscula costava més de 100€, per exemple. Sacrificis monetaris a banda, l'estampat em va semblar decididament xaró. No obstant això, es convertirà en l'uniforme oficial de la temporada, com si ho veiés. La moda és així de soferta.

Després em va venir a la memòria l'espot terrorífic que passen a la televisió. La mestressa de la firma, Donatella Versace, domina despòticament els fils d'una luxosa mansió, on hi viuen noies, que són com titelles idèntics. Els laberints o les càmeres de seguretat són les seves eines de control. Al final de l'anunci, amb sàdica delectació, Donatella sentencia: my house, my rules, my pleasure. O sigui, la meva casa, les meves regles, el meu plaer. Ni els guionistes més reputats del Festival de Sitges haurien pogut crear un imaginari tan monstruós. La cara més fosca de la indústria, amb tots els estralls que arriba a causar en la salut mental de les dones, és utilitzada cínicament per a vendre productes vulgars a les masses. Òbviament, nosaltres hi caiem de quatre grapes.

Més tard, llegia al diari que la campanya que realment ha causat rebombori no és pas la d'H&M sinó la de Benetton. El currículum d'escàndols de la casa italiana és tan allargat que tampoc resulta una novetat. A diferència d'altres anys, aquesta vegada no trobo que s'hagi traspassat la frontera del mal gust. Sincerament, no veig el problema per enlloc. Em sembla discutible que s'intenti vendre roba,
com ha passat en altres ocasions, a costa de persones moribundes, menors explotats o condemnats a mort. En canvi, no veig quin delicte hi ha en difondre un missatge pacifista i de concòrdia, entre diferents religions o posicions polítiques. ¿Què ha irritat el Vaticà i la Casa Blanca? ¿La inspiració comunista de les fotografies? ¿El fet que apareguin dos homes que es fan un petó a la boca? Vertaderament, és una llàstima que els suposats paladins de la democràcia i l'amor al pròxim tinguin la pell tan fina. Per contra, no semblen massa interessats en alçar la veu contra els abusos sanguinaris de l'elit financera, entre d'altres crueltats. L'escàndol i la hipocresia, sempre de la mà. El seu amor si que és apassionat, tota la resta són banalitats.



Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
La publicitat, Clara, serveix per vendre i... també pot servir per perdre clients. Com a consumidor -tothom ho és- ho tinc clar: si una publicitat en comptes de generar-me interès comprador em molesta o m’ofèn, deixo de ser client d’aquella empresa. I no només ho faig sinó que faig publicitat negativa d’aquella empresa sempre que se’m presenta l’ocasió, de la mateixa manera que parlo bé de qui fa les coses bé. En aquest sentit, m’ha agradat molt el boicot publicitari a “La Noria”. I tant de bo n’hi haguessin més i per manca de publicitat acabessin desapareixent aquesta mena de programes. Això sí, jo mai prohibiria un programa d’aquests. Si la gent es vol idiotitzar tenen tot el dret a fer-ho.
Miquel, hi estic d'acord, encara que això de l'ofensa és molt relatiu. Penso que Benetton, en aquesta ocasió, ha aconseguit el seu objectiu de cridar l'antenció i atreure clients, encara que potser m'equivoco! Pel que fa a "La Noria" no puc trobar més hipòcrita que apel·lin a la llibertat per a defensar-se. Es deu tractar d'aquella mena de llibertat que comença on acaba la dels altres perquè amb la seva teleporqueria han fet mal a molta gent. Per altra banda, si tenim en compte que sempre conviden els mateixos propagandistes i aus carronyaires, tampoc entenc que ara posin el crit al cel per un boicot legítim. Deu ser tan legítim com els pèssims continguts que ells ofereixen a l'audiència... Vaja, dic jo.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia