Efecte Zapatero



Potser és una mena d'efecte Zapatero. Darrerament, topo amb més pocavergonyes del que és habitual. Quedo amb persones que no es presenten a la cita. Tampoc es molesten a trucar, per disculpar-se. En el pitjor dels casos, ni tal sols contesten el mòbil, quan intentes contactar-hi. Altres, pacten tallers o xerrades que després anul·laran, per motius desconeguts, sense informar-te'n, és clar, perquè seria massa molèstia donar la cara. Recordo un bon grapat de situacions recents, que responen a l'esquema Promesa-Mentida-Fugida.

(Si et sap greu, t'aguantes. Ja t'ho faràs. Que et bombin, que a mi m'importa un rave. O no, millor, així et fastiguejo, que no està malament, de tant en tant, fer el mateix que m'han fet a mi)

Quina necessitat hi ha, d'enganyar gratuïtament? Què se'n treu? Pel mateix preu, no és millor dir la veritat i estalviar-se disgustos? És que potser ha perdut tot el valor, la paraula?


Comentaris

Clidice ha dit…
senzillament és que aquestes persones mostren el seu menyspreu a la resta d'habitants d'aquest manicomi rodó. Són massa importants com per rebaixar-se a informar o demanar disculpes per res. Això dels "modus" ve de casa i, és clar, ja se sap: cada casa és un món :)
Si, Clidice, hi ha gent que té uns fums inaguantables, per sentir-se bé necessiten tractar els altres com servents, també hi ha aquells vénen defectuosos de fàbrica, encara que els pares s'hi hagin esforçat molt, per ensenyar-los quatre coses de profit. Maleducats crònics, tots ells.
Anònim ha dit…
Diuen que els polítics són una expressió de la ciutadania que els vota. Vull pensar, però, que en aquest cas no és així! Tan malament estem?!
Sempre es pot mirar el costat positiu de tot, encara que a vegades costa una mica. La corruptela no és patrimoni exclusiu dels polítics, penso que tota la societat n'és una mica responsable, d'aquesta crisi econòmica i de valors que vivim...
S.N. ha dit…
Una cosa del teu post m'ha fet pensar i és que crec que hi ha alguna cosa en la psicologia profunda humana (i això que no sóc psicòloga) que ens empeny a fer a l'altra gent el que ens han fet a nosaltres. No em refereixo necessariament a això de ser maleducat i no donar la cara...sinó a situacions generals de la vida...
Bé, també crec que no li passa a tothom o potser a tothom li passa en algun moment.
Ah, i també estic d'acord en que hi ha gent molt mal educada però dóno fe (sóc educadora de 0 a 3 anys) que comencem bé, és després que ens espatllem!!!
Ferran Porta ha dit…
Crec que la falta d'empatia és un dels mals més grans dels nostres temps, si no el pitjor. La marca d'empatia causa estralls, en forma d'actuacions egoistes i de pèssima educació. SOS, tenim un problema.
S.N.: Gràcies per l'aportació, és curiós que l'escola s'esforci tant en transmetre determinats valors i després els adults no siguem capaços de portar-los a la pràctica...

Ferran: Totalment d'acord, penso que ens costa escoltar, posar-nos a la pell de l'altre... moltes persones senten que els seus drets són vulnerats en l'entorn laboral, la família... hauríem de començar la casa altra vegada pels fonaments!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia