Dieta d'estiu


Una de les obsessions estivals per antonomàsia és perdre quilos de manera ràpida, per a poder lluir un cos ideal, ben lleugeres de roba. Al voltant d'aquesta voluntat d'estar prima (parlo en femení perquè afecta especialment les dones) hi ha tota una indústria que fa l'agost -mai més ben dit-. Malgrat que alguns s'emplenin les butxaques, perdre pes bruscament no és un bon negoci; les dietes restrictives comporten un efecte rebot i no parlo des del punt de vista nutricional -que també- sinó psicològic.
Alguns terapeutes apunten que en les societats opulentes el menjar no té una funció estrictament de supervivència sinó que està estretament lligat al plaer. Si eliminem de la dieta el goig i la satisfacció el més probable és que fracassem de manera estrepitosa. Per altra banda, es fa realment difícil que certes persones entenguin que alimentar-se de manera adequada és una cursa de fons i no una marató de quatre dies. Canviar els hàbits alimentaris no és un propòsit de resultats instantanis. Es requereix temps i educació, una pràctica diària que es pot allargar durant mesos i fins i tot anys. També és important saber escoltar el cos i concedir-se algun caprici, de tant en tant. Potser no s'aconseguirà aquest mateix estiu, serà poc a poc, si és que realment es vol assolir un equilibri físic i mental.
Molt em temo que la prioritat encara és -i serà per molt de temps- poder encaixar en aquell biquini minúscul, que s'espera impacient a l'armari. És una qüestió d'autoestima?

Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
Clara,
A mi sempre m’ha agradat prendre el sol a la platja però últimament he deixat de fer-ho doncs gent que hi entén m’ha convençut que els riscos de patir un càncer de pell són elevats per a les persones com jo a les que no ens agrada empastifar-nos de crema protectora. De totes maneres i centrant-me en el teu post, crec que això de "conservar la línia" i especialment entre la gent jove afecta a ambdós sexes per igual. Hi ha qui fa veritables disbarats per “lluir palmito” quan una mica de panxeta no només no fa mal a ningú sinó que pot arribar a ser una mica sexy i tot.
Hola, Miquel, a mi tampoc m'agrada prendre el sol, no li trobo cap gràcia. I ara encara menys que la platja està plena a vessar i els perills del sol s'han multiplicat.
Si que és cert que el tema de la línia preocupa també els homes però potser encara no tant com a les dones. Si més no, nosaltres tenim una tradició més llarga de "rentat de cervell" en aquest sentit. Penso que cuidar-se és bo per a l'autoestima i la salut però fer-ne un gra massa és una mena d'agressió al propi cos.
N'hi ha alguns que a la "panxeta" li diuen "corba de la felicitat", tot són maneres de veure-ho!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia