Turistes


Comentaris

Clidice ha dit…
és una crítica duríssima!
6 de juliol del 2009, a les 10:59
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Doncs a mi no m'ho sembla tant. Tots ens hi podem sentir identificats, jo la primera. ¿No trobes que quan fem el turista, anem massa de pressa?
6 de juliol del 2009, a les 11:24
Ramon ha dit…
Suposo perquè ho volem veure tot...
però si que es dura amb els turistes..., com a curiosos que volen veure coses que siguin excepcionals, encara que siguin dolentes...
6 de juliol del 2009, a les 11:37
Clidice ha dit…
Doncs potser sóc jo que amb la calor pateixo miratges, he vist un resum de com funciona la nostra societat, de la inconsciència fins i tot davant allò que ens pot fer desaparèixer ... les sinapsis neuronals que se sobreescalfen, ja se sap :P
6 de juliol del 2009, a les 11:42
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Doncs, malauradament, hi ha turistes així i no hi veig cap mal en criticar-los durament. Al contrari. Recordo que quan hi va haver el tsunami a Tailàndia l'any 2004, al cap d'unes setmanes la regió es va emplenar de turistes morbosos...
6 de juliol del 2009, a les 11:45
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Clidice, tots els comentaris són benvinguts!
6 de juliol del 2009, a les 11:46
Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Personalment no em sento gens identificat amb la ferotge crítica de El Roto, de fet ja fa anys que procuro no anar de turista sinó de viatger, tot i que no sempre me’n surto. Però haig de reconèixer que anant pel món d’aquest personal cada dia te’n trobes més.
6 de juliol del 2009, a les 18:09
Fina ha dit…
A mi tampoc em sembla una crítica dura.Molts turistes no haurien de sortir de casa.

Sovint he patit vergonya aliena, veient el què fan i escoltant el què diuen.
6 de juliol del 2009, a les 19:31
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Miquel, ja m'ho penso que no t'hi sents identificat. No et veig per a res en el paper d'aquests tres!

Fina, benvinguda al blog, comparteixo amb tu aquesta vergonya aliena, especialment per la falta de respecte d'alguns turistes cap als llocs que visiten i per la gent que hi viu.
6 de juliol del 2009, a les 20:35
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Líbia: deu mil morts

Imatge
Apunto en un paper uns quants temes per a tractar al blog i veig impossible reflexionar sobre cap altra qüestió que no sigui l’infern libi. Ara, els morts són tema de portada. I jo em pregunto on érem, quan es gestava tot aquest horror. En quina mena de distraccions ocupàvem el temps lliure. Gaddafi, no fa gaire acollit amb tots els honors per Zapatero -amb Aznar també s'hi portava a partir un pinyó-, ha embogit fins al punt de protagonitzar una carnisseria davant la qual alguns mandataris fan veure que se sorprenen. No sé que té de particular que un sanguinari, davant del perill, reaccioni amb una matança indiscriminada. Semblen col·lapsats. Potser esperaven un discurs sobre la pau universal i la llibertat dels pobles. Gaddafi ha respost a les revoltes com l'assassí que ha estat sempre, encara que en els països civilitzats no hi passin, aquestes coses. Qui sap, potser els seus col·legues nord-africans haurien fet el mateix, si haguessin intuït alguna possibilitat de triomf. Ob...
Més informació

Orgullosa humiliació

Imatge
La israeliana Eden Abergil ha penjat a Facebook algunes fotos del servei militar Les imatges han causat indignació a Israel. No n'hi ha per menys. La recluta posa en actitud arrogant, un punt seductora, al costat de presoners palestins, que porten els ulls embenats. Després té la gran ocurrència de penjar-les a una xarxa social, tot descrivint aquella etapa com la millor de la seva vida. Malgrat les nombroses diferències que es puguin adduir, he fet una immediata associació d'imatges, l'escena m'ha transportat a la presó d'Abu Ghraib, a l'Iraq. He pensat en la crueltat de la famosa soldat Lynndie . No n'hi havia prou amb torturar, calia deixar-ne constància perquè tothom veiés de què era capaç. Deu ser massa temptador fer exhibició de l'abús. Per un cop a la vida que ens sentim poderosos. Què condueix un ésser humà, aparentment corrent, a comportar-se d'aquesta manera? És la seva estructura de personalitat, de tendència psicopàtica? O és la guerra, q...
Més informació

Pedagogia de l'Holocaust: mai més contra ningú?

Imatge
  Una jove es fa una selfie davant del camp de concentració d'Auschwitz. Foto extreta d' ABC News . Arran del genocidi a Gaza, milers de persones arreu del món es formulen la mateixa pregunta: com és possible que es repeteixi la història? Si els israelians conserven la memòria de la Xoà (més coneguda per nosaltres com a Holocaust) per què permeten la massacre dels palestins? És que no han après res del passat? La resposta seria que sí que s'ha produït un aprenentatge, però no pas en la direcció esperada.  Val a dir que dins la comunitat jueva s'han alçat veus esfereïdes davant del que està succeint a la Franja de Gaza. Hem vist persones jueves de totes les edats en manifestacions, xarxes socials i mitjans de comunicació expressant-se de manera inequívoca en contra de la política genocida de l'Estat d'Israel. "No en el meu nom" és una proclama coneguda des de fa dècades i que ara ressona amb més força que mai. Desitgen que no deixin de denunciar-se les...
Més informació