Turistes

-

Comentaris

Clidice ha dit…
és una crítica duríssima!
6 de juliol del 2009, a les 10:59
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Doncs a mi no m'ho sembla tant. Tots ens hi podem sentir identificats, jo la primera. ¿No trobes que quan fem el turista, anem massa de pressa?
6 de juliol del 2009, a les 11:24
Ramon ha dit…
Suposo perquè ho volem veure tot...
però si que es dura amb els turistes..., com a curiosos que volen veure coses que siguin excepcionals, encara que siguin dolentes...
6 de juliol del 2009, a les 11:37
Clidice ha dit…
Doncs potser sóc jo que amb la calor pateixo miratges, he vist un resum de com funciona la nostra societat, de la inconsciència fins i tot davant allò que ens pot fer desaparèixer ... les sinapsis neuronals que se sobreescalfen, ja se sap :P
6 de juliol del 2009, a les 11:42
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Doncs, malauradament, hi ha turistes així i no hi veig cap mal en criticar-los durament. Al contrari. Recordo que quan hi va haver el tsunami a Tailàndia l'any 2004, al cap d'unes setmanes la regió es va emplenar de turistes morbosos...
6 de juliol del 2009, a les 11:45
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Clidice, tots els comentaris són benvinguts!
6 de juliol del 2009, a les 11:46
Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Personalment no em sento gens identificat amb la ferotge crítica de El Roto, de fet ja fa anys que procuro no anar de turista sinó de viatger, tot i que no sempre me’n surto. Però haig de reconèixer que anant pel món d’aquest personal cada dia te’n trobes més.
6 de juliol del 2009, a les 18:09
Fina ha dit…
A mi tampoc em sembla una crítica dura.Molts turistes no haurien de sortir de casa.

Sovint he patit vergonya aliena, veient el què fan i escoltant el què diuen.
6 de juliol del 2009, a les 19:31
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Miquel, ja m'ho penso que no t'hi sents identificat. No et veig per a res en el paper d'aquests tres!

Fina, benvinguda al blog, comparteixo amb tu aquesta vergonya aliena, especialment per la falta de respecte d'alguns turistes cap als llocs que visiten i per la gent que hi viu.
6 de juliol del 2009, a les 20:35
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cal llegir Hosseini per entendre l'Afganistan?

-
Imatge
 Una imatge de la pel·lícula " The kite runner " [El caçador d'estels], basada en el best-seller homònim de l'aclamat escriptor estatunidenc d'origen afganès Khaled Hosseini  i publicat l'any 2003. L'Amir i en Hassan fan volar un estel a la ciutat de Kabul, a la dècada de 1970. Les seves vides estan a punt de canviar per sempre. Aquest mes d'agost es compleix un any d'ençà que les tropes nord-americanes es retiraven de l'Afganistan, després de dues dècades de presència militar a la zona, i que els talibans prenien novament el poder -l'havien ostentat entre 1996 i 2001-, causant terror i estupor en la comunitat internacional, principalment pel que suposava en matèria de greu retrocés dels drets de les dones.  Com era de preveure, passat el cop d'efecte inicial, l'interès en l'Afganistan va anar decreixent fins que en els darrers mesos la brutalitat del règim talibà pràcticament no ha tingut presència en els grans mitjans de comun...
Més informació

Retrat d'en Quimet

-
Imatge
  En Quimet bateja la Natàlia amb el sobrenom de Colometa , el dia que es coneixen a la plaça del Diamant, un moment simbòlic de la difusió de la identitat de la protagonista.   A la sèrie de TV de l'any 1983 , que és com un grapat de retalls de la novel·la vista de part de fora, Lluís Homar i Sílvia Munt es van posar a la pell dels personatges a qui donà vida literària el geni de Mercè Rodoreda. Compte, que aquest article conté spoilers .  Al pròleg de l'edició de Club Editor Jove que tinc entre les mans, Rodoreda explica que el seu amic Baltasar Porcel, tot i elogiar-li La plaça del Diamant , va dir que la Colometa era una beneita. Potser uns anys enrere hauria estat d'acord amb aquesta observació, però ara coincideixo plenament amb la resposta de l'escriptora: Considero aquesta afirmació, feta a la lleugera, molt equivocada. Veure el món amb ulls d'infant, en un constant meravellament, no és pas ser beneit sinó tot el contrari; a més, la Colometa fa el que ha de...
Més informació

"Trilogia de Copenhaguen", un nou capítol

-
Imatge
L'autora danesa  Tove Ditlevsen treballant en una de les seves obres. L'escriptura la va ajudar a sobreviure les circumstàncies més fosques imaginables. Imatge extreta d'Spectator Australia. En acabar la novel·la d'autoficció "Les cares" de Tove Ditlevsen, la "Trilogia de Copenhaguen" va passar immediatament a la meva llista de llibres pendents perquè en aquella història ja hi vaig endevinar una visió trencadora i coratjosa sobre els problemes psicològics. Aprofitant l'avinentesa d'una iniciativa temàtica a Instagram, m'he endinsat novament en l'univers de la reconeguda escriptora danesa, la intensa vida de la qual es manifesta en tota la seva obra, tant narrativa com poètica. La biografia es divideix en tres parts. La primera té lloc al barri obrer de Vesterbro de Copenhaguen, en el període d'entreguerres, on es descriu l'ambient asfixiant i sòrdid en què va créixer la Tove i que marcaria els seus passos de joventut, narra...
Més informació