Apunto en un paper uns quants temes per a tractar al blog i veig impossible reflexionar sobre cap altra qüestió que no sigui l’infern libi. Ara, els morts són tema de portada. I jo em pregunto on érem, quan es gestava tot aquest horror. En quina mena de distraccions ocupàvem el temps lliure. Gaddafi, no fa gaire acollit amb tots els honors per Zapatero -amb Aznar també s'hi portava a partir un pinyó-, ha embogit fins al punt de protagonitzar una carnisseria davant la qual alguns mandataris fan veure que se sorprenen. No sé que té de particular que un sanguinari, davant del perill, reaccioni amb una matança indiscriminada. Semblen col·lapsats. Potser esperaven un discurs sobre la pau universal i la llibertat dels pobles. Gaddafi ha respost a les revoltes com l'assassí que ha estat sempre, encara que en els països civilitzats no hi passin, aquestes coses. Qui sap, potser els seus col·legues nord-africans haurien fet el mateix, si haguessin intuït alguna possibilitat de triomf. Ob...
Comentaris
Qui no recorda la història de les tapes del bar fent la festa al plegar el dia?
Un bes i un abraç, Pepe!
Vaig veure al Pepe Rubianes fa temps al poliorana de Barcelona i em va encantar! vaig riure moltissim! a més a part de la seva faceta artística, era una persona compromesa socialment. Com diu una cançó de Pedro Guerra: se van los mejores!
Parat un moment i escolta la cançó, i disfruta de la seva lletra: http://www.youtube.com/watch?v=K9ZbZaRwR3c
Una abraçada!