Un blog sobre psicologia i actualitat

Imatge de la peça  El rei sol de l'escultor Gerard Mas El passat diumenge vaig anar a Sant Feliu de Guíxols, a gaudir de l’exposició de pintura de l’Espai Carmen Thyssen. De rebot, vaig descobrir la mostra d’escultura Iconoplàstia , que es pot veure al Monestir fins al 15 d’octubre. Allò que m’ha impulsat a escriure sobre aquesta troballa accidental ha estat que totes les peces em van sorprendre per la seva capacitat d’absorbir l’atenció i provocar uns instants de descol·locació reflexiva. Encara no coneixia l’artista, el ganxó Gerard Mas, guanyador -això ho vaig saber després- d’un premi atorgat per la Fundació Vila Casas. Em va impactar el fet que materials majestuosos com el marbre o l’alabastre, que generalment associem a respectables representacions clàssiques, adoptessin la forma de personatges irreverents. Vaig quedar embadalida davant d’aquelles figures, alhora belles i burletes. Semblava que testimoniessin un canvi, una metamorfosi que havia passat desaper...

El passat 11 de juliol es va celebrar el “ Dia mundial de la conscienciació sobre les benzodiacepines ”; entre altres objectius, la iniciativa pretén prevenir la prescripció abusiva d’aquestes substàncies tòxiques en el context mèdic. Malauradament, en alguns mitjans se segueix promovent la visió de l’ansietat com una malaltia, que requereix tractament farmacològic durant un període indeterminat de temps. Durant les darreres setmanes, per les xarxes socials, ha corregut com la pólvora un article autobiogràfic de la psicòloga de Bilbao Iria Reguera, en el qual la professional “confessava” que pateix ansietat. El seu testimoni ha esdevingut tan popular que fins i tot alguns diaris se n’han fet ressò i l’han acompanyat d’un enllaç a una columna de l'Elvira Lindo, on l'escriptora hi descrivia l’ansietat com una malaltia crònica, que requereix un tractament per a tota la vida. Allò més lloable del text de la psicòloga, segons el criteri de bona part d’internautes, és ...

Imatge extreta de Laser Natura Vull creure que a la majoria de lectors, davant d'un titular com el que encapçala aquesta entrevista a la doctora Cristina Villanueva , experta en medicina estètica i cirurgia plàstica, se'ls encén una llum vermella d'alarma. ¿És possible que el Botox ® ajudi realment en el tractament de la depressió? D'entrada, sembla que l'esmentada aplicació actuï per una via indirecta, atès que el fet de veure's més atractiva -la majoria de clientes són dones- podria repercutir positivament en  l'estat d'ànim. Però la recomanació de la doctora s'emmarca en una de les fonts d'ingressos més importants dels darrers anys per a les farmacèutiques que comercialitzen el producte, com ara Allergan ,  les quals extreuen un enorme profit de les seves cada cop més nombroses indicacions. Així doncs, la famosa neurotoxina antiarrugues s'injectaria específicament amb la finalitat d'abordar aquest trastorn psiquiàtric. Al ...

Fotografia extreta de republica.com Fem un petit salt en el temps i situem-nos uns deu anys enrere. Si algú hagués pronosticat que en la celebració de l’Orgull Mundial 2017 hi anirien representants del PP i que, a més a més, proclamarien ben convençuts que havien acudit a l’acte perquè “està a favor de la diversitat que lluita contra aquells intolerants” hauríem esclafit de riure. Però no es tracta de cap acudit. Aquestes paraules han sortit realment de la boca de l’atípica Andrea Levy (a la imatge, tocant-se el nas), que va assistir al multitudinari esdeveniment amb els seus companys Javier Maroto, el primer membre del partit en celebrar una boda homosexual, i Borja Sémper. Davant d’aquella singular estampa, vaig recordar les paraules de la difunta periodista María Antonia Iglesias, que no es cansava de repetir en els platós que quan es produïa algun avenç inevitable en matèria de drets a Espanya -divorci, avortament, etcètera-, després d’haver-s’hi oposat amb...

La premsa sensacionalista reprodueix una narració similar a la del guió de la famosa pel•lícula de Steven Spielberg, Jaws   (1975) [ Tiburón ], quan es tracta d'explicar els "atacs" de taurons en platges d'arreu del món. Estem davant d'un ganxo mediàtic que encara genera sucosos beneficis però també afavoreix les pors irracionals, la difusió de falses creences i la caça d'aquests animals, que només agredeixen els humans en comptades ocasions. Imatge: Mirror . Perill: el post conté spoilers . Ha tornat a passar. Estem en condicions d'afirmar que són més perjudicials els tabloides que no pas la presència de tintoreres entre els banyistes. Tal com han informat els mitjans del nostre país , diversos rotatius, britànics i alemanys, s'han fet ressò de la presència d'un tauró blau a Mallorca el passat cap de setmana i, com és habitual, han retransmès la història com si es tractés d'un episodi de terror, el ...

Imatge extreta de The Telegraph Fa dies que no puc deixar de pensar en la tragèdia de la Torre Grenfell de Londres, l'edifici on van perdre la vida -si la xifra no augmenta durant els propers dies, la qual cosa és probable que succeeixi- setanta-nou persones. És com si em cremés el cap. La notícia té quelcom de singular: una maldat glacial i alhora desimbolta, que em mortifica. Aquesta desgràcia és peculiar, al meu entendre, en el sentit que s'ha perdut qualsevol bri de vergonya a l'hora de menystenir els ciutadans pobres o aquells que, per un motiu o altre, fan nosa a qui remena les cireres. I això fa por. Ara ja és possible desempallegar-se barroerament dels veïns d'una zona cobejada de la ciutat. Se suposa que després podem passar, tranquil•lament, a un altre tema. Mentre bevem un glop de te i assaborim unes cookies . Una etiqueta diferent a les xarxes socials. Un ram de flors per una nova causa. Una llagrimeta per vessar, d'un color més vistós. Una c...

La seducció dels avenços científics pot fer que de vegades busquem la solució dels nostres problemes en el lloc equivocat. Imatge: Gobest. De la mateixa manera que els conflictes lligats a l’ús de les noves tecnologies van arribar per quedar-se definitivament entre nosaltres, les tècniques de reproducció assistida i els seus inconvenients formen part de les converses que els psicòlegs mantenim amb els nostres clients, encara que no s’exposin ni de bon tros amb la mateixa freqüència que els primers. No he explorat aquest camp en profunditat però les experiències que escolto m’empenyen a saber-ne més per tal de no fer el ridícul però sobretot d’evitar els perjudicis que pugui causar la meva ignorància. M’agradaria fer-ne uns quants apunts rudimentaris aquí, amb la   modesta intenció de posar damunt la taula   determinades incerteses i somnis trencats. Darrere de la propaganda de color rosa de les clíniques de fertilitat també hi ha dolorosos desenganys que...