Periodista 'estrella'


Helen Thomas, en una intervenció recent, dirigida al president Obama



Arrel de les polèmiques declaracions favorables a Palestina, la llegendària Helen Thomas ha dit adéu a la Casa Blanca, a l'edat de noranta anys, després de veure-hi desfilar fins a deu presidents.

Llegeixo a 'El País' que, quan un professional dels mitjans es converteix en notícia, com alguns opinen que ha estat el cas de Thomas, corre el risc de patir l'anomenat síndrome de Dan Rather (en honor a un altre influent periodista). Aquesta denominació -sempre ho hem d'etiquetar tot, però aquest és un altre tema-, em fa pensar en certes estrelles mediàtiques del nostre país, bastantes de les quals, voluntàriament o no, criden més l'atenció que la notícia mateixa (sense gaudir de l'envejable trajectòria de la nord-americana, és clar).
Em fa tota la impressió que el carisma personal, la planta i l'afany de notorietat estan desplaçant a marxes forçades el bon ofici. Si continuem pel mateix camí, tal com jo ho veig, no sé pas on haurem de recórrer, per a estar ben informats. Potser que anem pensant en un passeig de la fama propi, on col·locar-hi tan visibles i escumosos personatges.


Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
Jo diria que aquesta és una tendència "natural" en el periodisme televisiu: el qui diu notícies vol ser notícia i entrar a la segona fase del mercat. Darrerament es veuen molts casos estranys, com la noia de Tele5 que esdevé notícia sense saber si ho volia o no. Mals temps per al periodisme, que ja sembla un capítol de "Un món feliç", allò del Huxley.
Lluís, el cas que apuntes és tan desagradable que no val la pena ni comentar-lo perquè quant més se'n parla, més gran es fa la bola. Penso en la gran quantitat de professionals honrats i competents que es queden fora dels mitjans mentre que els més ben plantats, banals i submissos s'emporten els llorers... em sembla realment terrible...
Unknown ha dit…
Sobre aquest afer, per donar un contrapunt, recomano l'opinió de Pascual Serrano.
Això no posa ni treu raó al fet de creure's notícia ella mateixa, però aporta un angle diferent.
Totalment d'acord amb el teu apunt, Eulàlia, l'opinió de Serrano em sembla molt encertada per reivindicar la llibertat d'expressió, que sembla perduda quan parlem del conflicte entre Israel i Palestina! No es pot donar una opinió, sigui quina sigui, sense que s'aixequin ampolles pertot arreu!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia