Lucratiu malson


Els presumptes corruptes no perden ocasió de fer sentir la seva veu i, de passada, embutxacar-se uns quants calerons, que la vida està molt difícil. La versió que tenim més vista, d'aquesta dubtosa costum, és la de passejar-se pels platós a vessar la llagrimeta i parar la mà. No sé què deuen pensar, a Marbella, per exemple, quan veuen Julián Muñoz, Maite Zaldívar i tota la tirallonga d'implicats en el cas Malaya, fent el numeret i passant per caixa, mentre s'esbudellen els uns als altres. És un espectacle que esgota fins a la nàusea i al qual, malauradament, ja ens hem acostumat. A Catalunya, som més refinats. Això de l'Oasi deixa petjada i no es poden fer les coses de qualsevol manera. L'omnipresent Vicent Sanchís signa un llibre en el qual Lluís Prenafeta explica el seu calvari particular i assegura que el cas Pretòria no arribarà a judici. N'està molt segur, l'home. El malson és el títol d'aquesta obra, que trobareu ben aviat a les llibreries. El malson. Potser algun dia en despertarem.

Comentaris

Clidice ha dit…
només em faltava aquesta! cada dia estem més malalts, resulta fastigós :(
Alfons Claver ha dit…
Home, no es pot negar que cara, sí que en té...

Clara, tu que ets psicòloga: la barra d'aquest senyor, pot traspuar manca d'empatia o potser els trets van per un altre lloc?

Per cert, no sé pas si el vau veure a l'últim acte de CDC al Majèstic -- 10 de juny. En aquesta foto (http://bit.ly/dmSNB3) amb el número dos del partit, Felip Puig.

"A aquella cita no hi va poder acudir el vicepresident del think tank convergent, Lluís Prenafeta, llavors acabat d'imputar en el cas Pretòria. Ahir va tornar al Majestic. Va arribar dels últims, va saludar el número dos de CDC, Felip Puig, i va seure. Gairebé al final de l'acte, es va absentar uns minuts, durant els quals va arribar el cap de campanya de Mas, David Madí, que li va robar la cadira. Entre els assistents, per cert, un altre temptejat per Mas: l'exconseller socialista Ferran Mascarell. Qui sap si haurà de decidir entre ser conseller amb CiU o alcalde amb el PSC."

http://bit.ly/aEqYch

Realment, es prenen la pressumpció d'innocència al peu de la lletra. Ni un pam de net
Clidice, hi ha moltes persones que s'han vist greument afectades per processos judicials completament injustos i no han tingut l'altaveu de Prenafeta i companyia, és el colmo que els hàgim d'aguantar, indignadíssims, queixant-se a tots els mitjans de la pena del telenotícies i tota la mandanga. I dels calés, ningú se'n recorda? On són? S'han teixit soles, les trames de corrupció? Potser hi ha algun poltergeist, rondant pel país i no ens n'hem assabentat...


Alfons, això que expliques no dóna peu a tenir gaires esperances, CiU arrassa a les enquestes, els ciutadans els prefereixen abans que el tripartit, malgrat tots els escàndols. És trist, però sembla que no tenim cap altra alternativa... Pel que fa a la psicopatologia d'aquests personatges no m'atreviria a fer un diagnòstic, diria més aviat que s'han llicenciat cum laude en rostrologia aplicada, una carrera que cada dia té més adeptes. Gràcies per la informació, novament, és molt interessant.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Potser us poden interessar els símptomes que apunta una psiquiatra que col·labora a La Vanguardia, en el seu blog, que indiquen "embriaguesa" de poder.Jo hi vaig veure retratats uns quants polítics:

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100609/53943221810.html
Alfons Claver ha dit…
Gràcies, Clara, hi faré un cop d'ull.

Respecte a CiU, tot i que el seu comportament a l'oposició del Parlament ha estat força modèlic, sobretot tenint en compte que és un partit sense quarters d'hivern (les dues administracions més importants a on manen són l'Ajuntament de Sant Cugat i la Diputació de Tarragona... crec que amb això ja està tot dit), és evident que, amb la reconquesta del poder a tocar dels dits, certs comportaments seus comencen a amoïnar, la qual cosa farà que encara veiem algunes escenes com la del Majèstic.

És evident que, com a bon partit de dretes, tenen un cert sentit patrimonialista del país i d'aquí la barra de (si em permets el joc de paraules) no barrar-li el pas al Prenafeta. Dret diví.

Per cert, de manera involuntària, el cronista del Periódico la va encertar; hagués estat un bon títol per a tot l'article, i també el missatge subjacent: "Ahir va tornar al Majestic", diu a mig paràgraf.
Anònim ha dit…
What a stuff of un-ambiguity and preserveness
of valuable familiarity regarding unexpected emotions.

Feel free to surf to my web blog; Gong handgun targets

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia