Afortunadament


Afortunadament, queda gent amable, treballadora, honrada, respectuosa i agradable. Gent compromesa, ferma, creadora i sàvia. Gent amb empenta, que no s'acovardeix davant l'adversitat, que no es deixa governar per la tirania d'uns quants. Gent que sap estimar. Gent que tira endavant (malgrat el sofriment) i no viu instal·lada en el lament i la resignació perpètues. Val la pena llevar-se al matí perquè saps que en algun moment, a qualsevol lloc, et rebran amb un somriure i et faran la vida més fàcil. T'ajudaran a suportar l'odi, la deixadesa, la mediocritat, l'enveja, l'obscenitat i la barbàrie. Faran que creguis que el futur és un horitzó que paga la pena viure.

Moltes gràcies, a tots ells.

Comentaris

Clidice ha dit…
m'hi sumo, sortosament en queden i ens ajuden, cada dia, a no perdre la fe en la condició humana. Un text de capçalera el d'avui :) gràcies :)
Marta ha dit…
Un bon apunt per començar l'any.
Gràcies també
Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Convé que de tant en tant algú com ara fas tu ens recordi aquestes coses. De gent com la que descrius n’hi ha molta... però dissortadament els altres sempre fan més soroll.
Clidice, Marta, Miquel, les portades dels diaris també haurien de reflectir l'esforç diari que fan les persones constructives, que són les que finalment tiren el país endavant!
Fina ha dit…
Clara,
els diaris volen vendre. :-)

És bell aquest apunt.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia