Un article perillós

Fa cosa d'un mes vaig llegir un article d'opinió que em va esborronar: feia apologia de la pedofília. Sé que circulen aquesta mena de missatges per la xarxa, però veure-ho escrit en un rotatiu de volada em va glaçar la sang. Me'n vaig fer creus que se'ls hagués colat un text tan aberrant. L'última cosa que m'hagués imaginat és que un diari servís de plataforma de difusió d'idees perverses. No d'aquesta classe, si més no.

Com que sóc susceptible de mena (deu ser deformació professional), vaig decidir enviar-lo al Col·legi de Psicòlegs i a la Fundació Vicky Bernadet, que treballa en la prevenció dels abusos a menors. Necessitava saber si coincidien amb el meu parer. Totes dues institucions em van respondre ràpidament i van estar d'acord que es tractava d'un text que defensava obertament el dret dels infants a gaudir d'una sexualitat madura amb persones adultes. Em van agrair que els hagués fet arribar la queixa i em van assegurar que emprendrien les accions corresponents. Per la meva part, vaig moure tots els fils que vaig poder: del Síndic de Greuges em van fer saber, molt amablement, que no entrava dins la seva competència denunciar aquesta mena de casos; des del Col·legi de Periodistes em van informar que exposarien els fets al director del diari, però que tampoc podien fer res per retirar l'article d'internet. Finalment, vaig escriure a l'autor de l'article, demanant-li que rectifiqués. Val a dir que em va respondre, però es va limitar a desacreditar-me i defensar matusserament la seva lamentable opinió.

Us preguntareu perquè no esmento ni el nom del diari ni el de l'autor. És senzill: quan es tracta d'abusos sexuals s'ha d'anar en compte que la denúncia no esdevingui publicitat. D'aquesta manera, es podria produir l'efecte contrari al desitjat i l'individu en qüestió acabaria per aconseguir notorietat, mentre que les seves idees es divulgarien àmpliament.

Avui mateix he mirat el web del diari i l'article hi segueix penjat. No tinc cap dubte que han rebut una allau de protestes però, malgrat tot, han optat per mantenir el text accessible a tothom. Van publicar una petita carta de rebuig però li van concedir un espai marginal. Tota una demostració d'ètica periodística. Després s'omplen la boca defensant els drets del menor. A casa meva, d'això en diem hipocresia.

De tot plegat, en vaig extreure la trista conclusió que és possible saltar-se a la torera els drets humans més fonamentals. Es veu que quan es tracta d'opinar, tot s'hi val. No vull fer demagògia barata, però quan m'imagino el que pot sentir una persona que ha patit abusos en llegir això, se'm posa la pell de gallina. Segueixo sense acceptar que al meu país passin aquestes coses. Senzillament, no puc.