Mort i transformació

Quan perdem una persona estimada, com sabeu, passem per un procés de dol. No cal que us n'expliqui les diferents fases, perquè podeu trobar aquesta informació fàcilment. Per altra banda, és un dels aspectes més recurrents a l'hora d'abordar aquesta qüestió. Tan sols us volia apuntar una petita reflexió de l'escriptor polonès Ryszard Kapusckinsky, que va viatjar als indrets més recòndits del planeta, defugint sempre els llocs comuns. En una entrevista que li va fer el periodista Ramon Colom a Millenium, el reporter explicava que a l'Àfrica, on la tradició espiritual és molt viva encara, es considera que els morts no desapareixen sino que es transformen. Passen d'habitar el món tangible a poblar el nostre univers interior. Em va semblar una aportació interessantíssima. Podem dir, realment, que els éssers estimats que un dia van morir, han desaparegut? Potser no els recordem? No en parlem? No els somiem? No procurem de transmetre'n els valors? Sobreviuen, certament, en el nostre món intern. Després d'escoltar Kapuscinsky em van venir al cap persones de la meva família de les quals me n'han parlat tant, que no haver-les conegut en vida m'ha arribat a semblar, fins i tot, un detall irrellevant. També vaig pensar en la riquesa espiritual que ens hem deixat pel camí en nom del progrés. Una vivència més rica i natural del dol, per exemple...