Incubacions i vols xamànics a Manhattan
La novel·la d'Ottessa Moshfegh El meu any de repòs i relaxació m'ha deixat amb un garbuix de sentiments contradictoris que tinc la necessitat d'ordenar. Abans, faig un avís de spoilers . El punt de partida de la història és brillant; l'autora -a la imatge- té ofici i ens regala uns quants personatges inoblidables: paròdies àcides d'éssers humans que es mouen en un entorn devastat per la banalitat, les aparences i la mercantilització de tot el que es belluga. Anem a pams i comencem per la protagonista i narradora: una jove de vint-i-pocs anys, extremadament atractiva i esquerpa, que s'ha quedat òrfena fa poc i treballa en una galeria d'art al barri de Chelsea de Nova York. Té una 'parella intermitent' -o com redimonis es digui-, en Trevor, un home que la utilitza com un mocador de paper i una 'amiga' de la Universitat, la Reva, amb greus problemes de bulímia, a qui rebutja i alhora necessita desesperadament. És l'any 2000 i estem a les
Comentaris
Què estan homenatjant?
Clidice, Sant Jordi és una festa que estimem profundament però no es pot negar que en els darrers anys ha perdut tot el caràcter reivindicatiu i diria que fins i tot literari. Sembla que l'únic que compti sigui vendre llibres i roses i sobretot potenciar els autors de l'star system català. Ahir es va enterrar un franquista amb tots els honors i avui ja sembla que no ha passat res. Potser l'Oasi Català és això, somriure i oblidar!
I si Samaranch va crear tanta corrupció... què hem de pensar racionalment sobre el seu ajut per a dur els JJ.OO. a Barcelona?