De morts i de somnis

Dia de Tots Sants a Palafrugell: cementiri, flors, pluja i panellets. Pensaments sobre la mort i el seu misteri.

Avui m'he llevat amb el record d'un somni on hi sortien persones que ens han deixat. No m'ho invento a propòsit de la diada, és del tot cert. A vegades (com a tantes persones) em passa que somio amb difunts. Els morts, a vegades persones properes, d'altres no, em saluden o em fan preguntes que no sé com contestar. Aquests somnis no són com tots els altres perquè em trasbalsen d'una manera que no sé com explicar. En algunes cultures hi ha la creença que els somnis d'aquesta mena són una forma de comunicació amb els difunts. Potser si. Qui sap si són una experiència a través de la qual els humans ens fem a la idea que ja no veurem més les persones que van morir. Una forma d'acomiadar-nos o d'elaborar un dol. No ho sabem del cert. No tenim respostes per a tot...

Comentaris

Anònim ha dit…
Però qué creus tu? :)
DABITIKO ha dit…
Hola Clara,

A compte del que deies dels morts, et vull recomanar un llibre que està molt bé... segurament ja el coneixeràs! es tracta de 'LA MUERTE: UN AMANECER de ELISABETH KÜBLER-ROSS.

Aquest llibre em va fer reflexionar sobre la vida més enllà..

Per altra banda, et convido a que passar pel meu blog i et llegeixis l'article del desenvolupament en l'adolescència.. La teva opinió de professional es molt agraïda!

David
Hola, gràcies pels comentaris a tots dos. David, el llibre que comentes el vaig llegir fa uns anys, és interessant però quan fas de psicòleg has de vigilar que aquest missatge concordi amb les creences dels pacients. Quan tingui temps ja passaré pel teu bloc a fer un cop d'ull al teu escrit, fins la propera!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia