Maria-Mercè Marçal


El passat 5 de juliol va fer deu anys que ens va deixar la poetessa, traductora i narradora Maria-Merçè Marçal. No volia que s'acabés el mes sense retre-li un petit homenatge des d'aquest racó de la xarxa. Als que no la conegueu, us recomano la seva meravellosa poesia. Personalment, em ve molt de gust llegir-la aquests dies d'estiu. Us escric un dels versos del seu poema Deien que es deia amor, recollit al llibre La germana, l'estrangera:


Deien que es deia Amor.

I ara que tu has vingut

no sé quin nom donar

a això que des del buit

germina cap a tu,

incertament encara,

cos endins, lluna endins.


També us enllaço amb El meu amor sense casa, recitat per ella mateixa:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia