De l'eugenèsia a la diversitat funcional

Imatge extreta d'Oford University Press

Durant les llargues jornades de campanya electoral, que ja no es disputen tan sols al carrer ni tampoc en els mitjans tradicionals sinó que tenen un ring indiscutible a les xarxes socials, és habitual que circulin vídeos, gifs, imatges, articles i resums de tota mena, on es ressalten les virtuts del propi partit, alhora que es remarquen les ombres de l’adversari. Aquest darrer cas no exclou les relliscades més estrepitoses, extretes si cal de les profunditats de l’hemeroteca, amb la finalitat de deixar en evidència les formacions que no són del gust de qui les comparteix amb els altres usuaris.

En el cas dels oponents de Ciutadans-Ciudadanos s’ha tractat recentment d’un vídeo esfereïdor, comentat amb encesa indignació i que considero que paga la pena destacar perquè expressa la pugna existent (i en absolut resolta) entre dues visions sobre la discapacitat que, ens agradi o no, estan presents en la nostra societat. Em refereixo a unes declaracions de l’eurodiputat Javier Nart al programa Las Mañanas de Cuatro, quan l'espai encara era presentat pel periodista Jesús Cintora, un magnífic professional acomiadat posteriorment de la cadena. Podeu visualitzar-lo aquí.

En una discussió del debat sobre l’actualitat, Javier Nart va emprar repetidament el terme “subnormales” i va negar-se a rectificar de manera furibunda, tot picant la taula, quan Cintora li va assenyalar educadament que preferia expressions com “Síndrome de Down”. Però la qüestió no va limitar-se al vocabulari “políticament correcte” que irrita tant alguns sectors de la població sinó que l’advocat va anar més enllà i també va mostrar-se partidari de l’esterilització de les dones, en el cas que aquestes tinguessin una “tara de origen”. Allò que no apareix a Twitter ni a Facebook (si més no jo no ho he llegit) són les reaccions que es van desencadenar arran d’aquestes terribles paraules, que dibuixen en l’horitzó unes polítiques que evoquen l’eugenèsia negativa practicada en altres moments regeneracionistes de la història i que foren analitzats per la periodista Maika de Castro en aquest recomanable article.

Com bé sabem, el crispat eurodiputat de la formació taronja no va dimitir, la qual cosa entenc que hauria estat del tot necessària, atesa la gravetat de les declaracions. Per altra banda, l’associació Down España va dirigir-se a Ciudadanos per demanar explícitament una rectificació, la qual no va trigar en arribar en forma de carta, on s’hi emprava un to absolutament respectuós i en la qual també s’hi demanaven disculpes pel vocabulari del company. Qui sap si per contrarestar-ne l’efecte negatiu s’hi utilitzava una expressió diametralment oposada als exabruptes de Nart i que darrerament s’escolta sovint en els mitjans: “diversitat funcional”.

Per a les persones avesades a la paraula “discapacitat” aquesta nova terminologia pot semblar una manera de camuflar o ensucrar una realitat dura i de no parar-li prou atenció. De fet, alguns experts ja han mostrat la seva discrepància al respecte, com el professor Climent Giné, en aquesta carta a La Vanguardia. Però per als promotors de la iniciativa no estem davant de cap aposta frívola. Ans al contrari: la “diversitat funcional” implica l’abandó d’una mirada que centra l’atenció en una biologia imperfecta, que caldria rehabilitar i apropar-la als paràmetres de la suposada normalitat, per adoptar una perspectiva que recolza la independència en tots els àmbits de la vida, sense dictar de manera paternalista el camí que caldria recórrer. És a dir, que també dibuixaria en l’horitzó unes polítiques concretes, que encara som lluny d’aconseguir i en les quals aprofundeix l’activista Antonio Centeno en unes reflexions recentment publicades a El diario.es.

Evidentment, en aquest blog no resoldrem pas la controvèrsia, malgrat que no tenim cap problema en afirmar que l’expressió “diversitat funcional” i tot allò que implica s’apropa als punts de vista que sempre hem defensat aquí. En qualsevol cas, si ens allunyem dels conceptes i retornem al terreny de la realitat material, cal recordar que les retallades que es pateixen de manera dramàtica, un any rere l’altre, no paren de deixar-nos notícies que no afavoreixen en absolut les persones amb necessitats especials. Quina és la proposta d'Inés Arrimadas per revertir la inadmissible situació? Al marge de les polèmiques, m'agradaria escoltar-la, tant a ella com a la resta de candidats. Sempre en igualtat de condicions i dins del respecte a la diversitat, és clar.